Frank Lloyd Wright

L’exposició sobre l’arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright (Richland, Wisconsin 1867 – Phoenix, Arizona 1959) és la primera retrospectiva presentada a Europa des de la mort, fa quaranta anys, d’aquest creador visionari que va inserir l’arquitectura en l’àmbit de la modernitat. La mostra ha estat produïda pel Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya), amb la col·laboració de l’Exhibitions International de Nova York i The Frank Lloyd Wright Foundation de Scottsdale (Arizona). Amb motiu de l’exposició, s’ha editat un catàleg il·lustrat amb reproduccions de les obres exposades en què es publiquen textos d’experts en la seua obra com Jean-Louis Cohen, J. Michael Desmond i David G. De Long.

L’exposició Frank Lloyd Wright. La ciutat vivent mostra la visió de l’arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright d’un renaixement d’Amèrica, de la planificació d’un espai vital per al futur, que ell mateix va batejar com Broadacre City. Aquest magnífic projecte prossegueix la tradició d’idees utòpiques per a un món millor que es desenvoluparen a partir del segle XVIII En Broadacre City, Wright va aplicar les seues idees sobre l’arquitectura orgànica que englobaven el disseny i la planificació urbanística de tota una ciutat integrada en l’entorn natural. El seu plantejament presenta una visió en què es percep la influència de l’humanisme i un sentit visionari de l’arquitectura i l’urbanisme que activara una reordenació social i aprofundira la democratització de la societat a partir del redescobriment i la interrelació entre natura i societat urbana, en un intent de superar la contradicció entre aquests dos espais. Va dividir la terra en parcel·les quadrades, tot seguint una tradició americana, illes de cases que haurien de ser poblades de manera uniforme i serien governades únicament per autoritats locals, coordinades per un govern nacional. Granges i fàbriques, cases i espais de treball, podrien coexistir en harmonia, i el caòtic desordre de les ciutats tradicionals desapareixeria gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport i les comunicacions que permetrien la inserció i distribució dels espais urbans en el medi natural. Gran part dels edificis realitzats per Wright foren inclosos en el projecte Broadacre City, que es presenta reproduït en una gran maqueta, construïda especialment per a l’exposició i eix central d’aquesta.

A través d’un ampli desplegament de materials com plans, dibuixos, fotografies, maquetes, llibres, mobles i objectes decoratius, l’exposició permet reconstruir la trajectòria i les aportacions fonamentals a l’arquitectura moderna formulades per Wright, representades entre altres edificis característics de la seua producció per la Millard House a Pasadena (Califòrnia), la Kaufmann House o Fallingwater a Bear Run (Pensilvània), el Johnson Wax Company Administration Building a Racine (Wisconsin), la First Unitarian Church a Madison (Wisconsin), el gratacels Price Tower de Bartlesville (Oklahoma), el Larking Building de Buffalo (Nova York), la Frederick C. Robie House a Chicago i l’edifici helicoïdal per al Solomon R. Guggenheim Museum a Nova York, a més d’un centenar d’altres projectes entre els quals s’inclouen també aquells que no arribaren a realitzar-se.

Aquests projectes s’agrupen a partir de les funcions per a les quals foren concebuts: “edificis per al treball”, en què es replantegen els espais on es desenvolupa el treball modern; “edificis per al comerç”, entre els quals s’inclouen botigues, bancs, estacions de servei, garatges i mercats a l’aire lliure; “edificis commemoratius i de culte”, dissenyats com a espais de congregació i fonts d’espiritualitat per a la comunitat; “edificis per a l’ensenyament”, escoles i universitats obertes a la natura amb espais que permeteren el desenvolupament de la creativitat; “edificis per a les arts”, entre els quals es troben teatres, museus i construccions polivalents que permeten la celebració de distintes manifestacions artístiques; “edificis per a l’oci”, planejats per a aprofitar els avantatges que oferia l’entorn natural; “edificis per a la comunitat”, on es concentren els serveis cívics necessaris per a l’autogovern local de les poblacions; “edificis d’habitatges individuals”, en els quals va procurar harmonitzar el disseny i els materials amb l’entorn en què estaven situats; i “edificis d’habitatges col·lectius”, entre els quals estan representats alguns dels blocs d’apartaments que Wright situava preferentment en espais oberts al paisatge i hotels per a allotjaments temporals.