Fernando Almela en la Col·lecció de l’IVAM

ExposicióIVAM Centre Julio González

La present exposició mostra una àmplia panoràmica de la creació artística de Fernando Almela (València 1943 – Madrid 2009) des dels anys setanta del segle passat fins a la seua prematura mort, dècades en què va dedicar el seu temps i la seua passió a concebre un cabal estètic que pot ser inserit en la millor tradició plàstica, a la qual va afegir la seua personalíssima interpretació de l’art.

Interessat pel manierisme barroc, Fernando Almela declara també la seua admiració per grans mestres universals com Cézanne, Matisse, Morandi o Sorolla, als quals rendix homenatge més o menys explícit en moltes de les seues obres. En les temàtiques triades observem igualment una tornada, encara que amb nous ulls, a les referències esmentades. Els bodegons de fruites –com la llarga sèrie dedicada als caquis del pintor xinés Mu Qi (1210 – 1275)– i d’atuells de Morandi adquirixen en les seues mans singulars significats, tractats amb diferents tècniques que comprenen des del dibuix a la tela o l’escultura, passant per l’obra gràfica.

Els paisatges –l’altre assumpte que acapara el seu interés– d’opulenta vegetació versionen, alimentats pels múltiples escenaris trobats en els seus viatges, un jardí d’infància mediterrània mai oblidat. L’espectador apreciarà l’original tractament dels plans pictòrics, una de les seus troballes més brillants. Almela introduïx hipnòtiques distorsions de la relació entre la figura i el fons; la primera passa a ser una vibrant, tangible absència la medul·la de la qual no és una altra que la nostàlgia de les pèrdues; el fons es convertix en l’ocasió per a experimentar, amb tanta audàcia com subtilesa, sobre la base d’una paleta de colors que ens remet inequívocament al seu origen valencià.

Les obres exhibides en esta ocasió són una part de la donació concertada per la Fundació Almela-Solsona –creada per l’artista, hereua del seu patrimoni i garant dels seus objectius– i l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), que passa així a ser pinacoteca de referència per a la contemplació i l’estudi de la seua obra.