Ettore Spalletti

Ettore Spalletti (Cappelle sul Tavo, 1940 – Spoltore, Itàlia, 2019) desplega el seu treball d’anàlisi de formes i ús del color en la Capella de la Vida i a la Sala Ambaixador Vic del Centre del Carme a través de deu obres, diverses d’elles noves. La relació entre el valor simbòlic del color i les formes on és mostrat o ofert per l’artista representa una simbiosi autèntica, que s’allunya de l’artifici propi de l’escultura policromada o les instal·lacions immersives. Perquè Spalletti redueix a l’essencial l’elecció de les formes i l’ús del color i els atorga una funció ritual, mística. Elements geomètrics que evoquen objectes quotidians, com a cilindres, columnes, àmfores, discos, rectangles o murs integrats en l’arquitectura adquireixen una altra disposició espacial i una nova interpretació en esdevenir elements que semblen haver emanat del propi color que ara mostren.

La peça Disco (Disc, 1981) ix del mur com si es projectara cap a fora des d’un interior desconegut, però també com si, des de fora, poguera travessar el mur. Aquesta doble manera d’analitzar un mateix gest és fàcilment extrapolable a altres peces que no semblen estar pintades sinó emergir com un color que adquireix una forma precisa. En paraules de Germano Celant: «El color se somia com el propi lloc del qual sorgeixen les formes, se’ns imagina una latència convertida en presència, com si l’invisible i impalpable de la pintura (…) se sublimaren sensualment i amb l’espessament de la matèria donant vida i origen a formes elementals». El concepte que, per a G. Celant, defineix les seues obres és el de «pintures en profunditat», en el sentit que van més enllà del color mostrat per a integrar-los en l’espai com a cossos propis. Amb motiu d’aquesta mostra s’ha editat un llibre, concebut per Spalletti, que inclou diversos textos de Celant en els quals desenvolupa aquestes idees.