Escriptura geomètrica, escriptura fractal

L’exposició que presenta el poeta i bibliotecari Ramon Dachs (Barcelona 1959) consisteix en una intervenció en les tres àrees horitzontals de superfície vítria de la façana de l’IVAM (de 4,80 x 9,30 m). En elles desenvolupa per primera vegada la “fractalització” inherent a la seua Escriptura geomètrica que havia donat a conéixer el 1998 a Panorama vitri d’escriptura geomètrica (una individual organitzada per la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC de Barcelona). L’Escriptura geomètrica està formada per sis textos inscrits a l’interior d’una circumferència-definició repetida modularment amb l’enunciat: “Assimilades les paraules a punts, la seua disposició simultània en l’espai (geometria) substitueix la linealitat temporal en que se succeeixen usualment (sintaxi) com a forma d’estructuració del text escrit”. Les tres vidrieres inclouen a més la reproducció, a escala 1/3, de les escriptures geomètriques traduïdes a l’espanyol, francés i anglés, en colors magenta, groc i cian, i a escala 1/3 també, però en negre, les traduccions equivalents de les corresponents escriptures fractals, tot sobre un fons uniforme gris. L’escriptura geomètrica, com diu l’autor en el catàleg, aporta un nou salt qualitatiu en la progressió textual de la poesia i la literatura cap a la no-linealitat escrita, aconseguint així una gradació consegüent a Mallarmé -i les primeres avantguardes- (escalonament del vers, reducció de la puntuació) i a Gomringer -i la poesia concreta- (bidimensionalització del discurs, supressió dels connectors oracionals), en una orientació diametralment oposada al cal·ligrama i a la poesia visual (no es tracta de visualitzar ni de materialitzar sensorialment continguts semàntics, sinó d’estructurar-los cognitivament), que cal relacionar més aviat amb Pitàgores, les “figures” de Ramon Llull, I’arquitectura medieval gòtica i mudèjar, el moviment cubista, la dodecafonia mínima de Webern o l’abstracció geomètrica de Mondrian. I I’escriptura geomètrica és al cap i a la fi una escriptura fractal. El principi fonamental de la teoria de fractals que va establir B. Mandelbrot a partir, sobretot, de Les objets fractals (1975), és la invariància o autosemblança de la configuració d’una estructura geomètrica examinada parcialment a diferents escales. Ramon Dachs fa extensiu aquest principi bàsic a la seua escriptura. “Cada escriptura geomètrica fixa, mitjançant una clau de lectura associada a una estructura de punts, una matriu reproductora d’escriptures indefinides”. Heus ací la circumferència-definició d’escriptura fractal, concebuda com un eco, com un reflex, com una ombra i com un desdoblament en procés perpetu que replica a cada paraula-punt geomètrica amb una paraula-punt fractal paral·lela. Grau zero a partir del qual l’escriptura s’autogenera a l’infinit. O infinites possibilitats entre les quals una realització d’escriptura pren cos i veu la llum. Així, cadascuna de les escriptures geomètriques retolades en blanc a la part inferior dels vidres es desdobla en una escriptura fractal paral·lela retolada en negre a la part superior, consistent també en paraules-punt inscrites en una circumferència-definició modular, i paratextualitzada per un títol (simètric a la corresponent escriptura geomètrica de la qual pren la clau de lectura i I’estructura de les paraules-punt): – escriptura fractal 1: Crepuscle (desdoblament de Litoral) clau de lectura: (simetria) – escriptura fractal 2: Relat (desdoblament de Biografia) (segment) – escriptura fractal 3: Generació (desdoblament de Contingència) (12 triangles equilàters en una estrella de sis puntes) – escriptura fractal 4: Reproducció (desdoblament de Cos) (tetràedre regular) – escriptura fractal 5: Vida (desdoblament d’Abstracció) (centre de gravetat) – escriptura fractal 6: Maduresa (desdoblament de Temporalitat) (intersecció orbital) Amb la publicació en el catàleg de la present exposició del text íntegre d’Escriptura geomètrica, escriptura fractal culmina l’edicíó de les 12 parts o llibres en què s’estructura Euràsia, cicle poètic total de l’obra de Ramon Dachs elaborada entre el 1978 i el 1999. En aquest cicle, del qual el catàleg aplega una mostra sistemàtica de textos, la no linealitat escrita ha estat també tractada mitjançant la intertextualitat (Quadern rimbaldià, Mallorca 1996), I’hípertext (Intermínims de navegació poètica, Barcelona 1996; primer poemari hipertextual d’autor publicat a Espanya), el text col·lectiu diacrònic apropiat (Cent un juejus de Xina Tang, València 1997; primera antologia documentada del jueju clàssic xinés publicada en llengua europea), la variació textual plurilingüe (-en gallec- Cima branca, la Corunya 1995; -en francés- Blanc, Mallorca 1998; -en espanyol- Fronda adentro, Madrid 1999) i la segmentació extrema d’enunciats simultanis (Tot i res: Monosticha Catonis, Badajoz/Lisboa 1999).