Dibuixos inédits en la col·lecció de l’IVAM

La importància del dibuix en la nostra tradició i les seues funcions múltiples i inclús oposades en la determinació de matisos gràfics i significats sensibles en l’obra d’art salta a la vista. El dibuix proposa la seqüència constant i aventura el territori plàstic, potser no massa explorat en la història de l’art, que ens conduïx a l’arrel i l’estructura dels estils figuratius i les maneres de fer art en el temps. No obstant això, a partir de la consolidació de la mirada moderna al llarg de l’era industrial i la creixent difusió tecnològica de les imatges, el dibuix s’ha transformat en l’instrument acreditat per a definir les diverses variables formals o normatives que acompanyen un projecte artístic: la línia suggerix el moviment i definix la densitat de les imatges al mateix temps que articula la seua valoració com a entitats autònomes, orgàniques i actives. La cultura visual contemporània, convé subratllar-ho, recupera sorprenentment la línia i el dibuix en la delimitació de l’espai figuratiu, en efecte, en el qual s’actualitza el drama ancestral de formes i signes que l’obra d’art suggerix, el lloc privilegiat de l’inesperat i la sorpresa. Les col·leccions de l’IVAM compten amb més de dos mil dibuixos, magnitud insòlita en un museu que complix ara el quart de segle, entre els quals és factible rescatar un centenar d’exemples fonamentals per a entendre l’envergadura formal del gènere artístic i diferenciar les complexes qualitats expressives i figuratives que ha representat en la deriva estètica contemporània. Obres sempre singulars, diluïdes sovint en exposicions de caràcter monogràfic, temàtic o retrospectiu, d’artistes i moviments figuratius del nostre temps. En els bastidors dels magatzems o en el reducte magnètic de l’arxiu queden, no obstant això, nombroses obres d’art encara desconegudes, que han de despertar de segur la curiositat del visitant i intrigar l’investigador especialitzat. Recuperar algunes d’estes obres és l’objectiu primer de la mostra que ara presentem: una selecció equilibrada de dibuixos inèdits disposats en orde cronològic o per mitjà d’incisives afinitats i analogies formals que faciliten la seua compressió i els situen en el context temporal adequat. Una exposició concisa i projectiva per a mostrar el valor i l’energia de la línia, el pla, el volum i l’entonació gestual que convertix la intuïció sensible en figura i signe i estos en imatges xifrades d’una proposició artística transcendent: realista, naturalista, abstracta, informalista, surrealista o senzillament en una intervenció performativa i militant.