Art Iberoamericà en la Col·lecció de l’IVAM

L’art iberoamericà ha tingut una especial presència en la col·lecció de l’IVAM, i hi ha estat decisiva la presència de Joaquín Torres-García, pioner en l’articulació del Constructivisme de l’Escola del Sud. Entre els artistes vertebrals dels anys trenta destaquen Horacio Coppola i Grete Stern, als quals l’IVAM va dedicar sengles retrospectives i ha permés que una selecció molt important de les seues fotografies i fotomuntatges formaren part de la col·lecció. Altres grans creadors llatinoamericans que s’exposen són Wilfredo Lam o Roberto Matta, referents fonamentals en la modulació del surrealisme en el “Nou Món”, Álvarez Bravo Chambi o Humberto Rivas. Després de les modulacions avantguardistes de l’art llatinoamericà, s’introduïxen les diferents tendències de l’art en la inflexió postmoderna, destacant figures com Guillermo Kuitca, Eduardo Kac o Jorge Pineda. Recordem una famosa declaració de Torres García: “He dit Escola del Sud; perquè en realitat, el nostre nord és el sud”. No es tractava únicament de donar-li la volta al mapa, sinó de comprendre i defendre el sud com un territori d’invenció, de desviació i de resistència, una zona simbòlica però, alhora, real i fèrtil per a l’imaginari que no pot viure permanentment sotmesa al “colonialisme cultural” ni estancada en el complex d’inferioritat. La revisió del territori artístic llatinoamericà a partir de les col·leccions de l’IVAM no suposa, en cap sentit, realitzar una inclusió “paternalista” ni tampoc una reagrupació “estratègica” que finalment podria reedificar la posició marginal. El que esta exposició, amb obres d’artistes llatinoamericans avantguardistes i actuals, permet és visualitzar territoris plurals de la creació i, alhora, és una oportunitat extraordinària per a comprendre que la subjectivitat política i artística ha d’estar en la bretxa, en eixe territori d’incerteses i reconeixements, de diàspora i diàleg, de conflicte i d’enteniment.