Annette Messager (Berk-sud-Mer, França, 1943) pertany a una generació d’artistes que va assumir la necessitat de crear uns llenguatges diferents amb els quals identificar-se que estigueren al marge del patriarcat.
La utilització en les seues obres d’objectes quotidians que tradicionalment han sigut considerats de poc valor li permet trastocar els seus usos i els sentiments que se’ls associen, creant assemblatges, instal·lacions o fotografies en les quals elements tradicionalment vinculats al femení com la llana, tela, entenimentada o peluixos es combinen amb uns altres molt dispars.
La fuxida dels «materials nobles» marcats per la tradició és una de les maneres de materialitzar aqueixa «altra» forma de pensar, dir i fer. Raó per la qual, l’elecció d’objectes quotidians, de materials reutilitzats (tèxtils, plàstics) o d’elements que integren el paisatge domèstic desplacen els grans discursos cap a la vida real, cap a l’existència individual i les seues necessitats, desitjos, preocupacions i afectes.
A la fi dels anys seixanta, Annette Messager comença a crear col·leccions d’objectes: ninots de peluix, fragments de teles, xarxes, pardals dissecats, retallades de premsa, fotos, textos i frases que reordena i classifica. Amb el temps, aqueixes «xicotetes coses» seran la base sobre la qual construïsca el seu personal llenguatge, en el qual realitat i fantasia dialoguen.
Annette Messager reivindica el fer artesanal, la manualitat, aqueix territori històricament associat al món femení, per a donar-li la volta i desplaçar-ho a un territori de significat i eloqüència.
En aquesta exposició s’evidencia la impossibilitat d’una interpretació lineal de la seua obra i s’incideix que l’espectador siga partícip actiu de la seua obra i es convertisca en el responsable de generar la seua interpretació.
