America, America

Des de la seua conversió en potència hegemònica indiscutible a partir de la Segona Guerra Mundial, el model de vida i la producció cultural dels Estats Units han sigut objecte intermitent tant d’una gran fascinació com d’un profund rebuig entre els diferents estrats de la intel·lectualitat occidental. A finals del segle XIX i, en gran manera, per la difusió realitzada per les noves revistes il·lustrades, els europeus van rebre amb gran expectació la transformació experimentada per les ciutats de Chicago i Nova York gràcies a la seua nova planificació urbana, però sobretot a la construcció dels seus colossals gratacels d’acer i a les extraordinàries obres d’enginyeria. Aquestes noves metròpolis, i més en concret, les seues aglomeracions humanes, ponts i gratacels, van ser la primera anella en la construcció d’una autèntica i nova iconografia el component heroic i utòpic de la qual fertilitzaria les reflexions d’una bona part de l’avantguarda artística europea durant tot el segle XX. Escriptors, periodistes, arquitectes i artistes de tots els temps i racons d’Europa (com Maiakovski, Adolf Loos, Francis Picabia, Richard Neutra, Mario Bucovich o Robert Frank, per citar-ne uns pocs) van emprendre els seus respectius viatges iniciàtics als Estats Units a la recerca de la seua particular confrontació amb el mite. Durant el període d’entreguerres el magazine o setmanari il·lustrat va experimentar un auge espectacular a Alemanya, la URSS, França i els Estats Units. Junt amb la ràdio i la premsa diària, aquests setmanaris es van convertir en un dels mitjans principals de divulgació de notícies, reportatges temàtics i, no menys important, inserció publicitària destinada a les classes mitjanes. Per mitjà d’aquests magazines (en els quals sovint van participar grans fotògrafs i artistes de les avantguardes) van circular entre els europeus els grans invents que van donar progressivament forma al somni americà i la seua estètica de l’abundància: les seues cadenes de muntatge, els monumentals edificis, els automòbils Ford, els tractors i segadores, els apartaments lluminosos i airejats, els seus electrodomèstics. Fins i tot la mateixa noció de confort. La revista americana Life, el magazine més llegit i influent del món, es convertiria –junt amb les pel·lícules de Hollywood– en una de les millors cartes de presentació de la utopia americana fins a la popularització de la televisió a finals dels anys cinquanta del segle XX. A la fi d’aquesta dècada, sorgeix a Anglaterra una nova generació d’artistes i arquitectes aglutinats a l’entorn de The Independent Group (associació en què ocuparia un lloc destacat Richard Hamilton) que reaccionaria contra l’elitista cultura acadèmica del seu país reivindicant la innovació, l’estètica i els èxits de la cultura popular nord-americana harmonitzant-hi grans dosis d’admiració, però també de refinada ironia. Quedaven establertes així les bases de l’Art Pop i la seua complexa relació amb el mite. La controvèrsia sobre el model de vida americà va ser un fenomen que va transcórrer en paral·lel al propi procés de construcció de la seua poderosa iconografia, i va tindre lloc a una vora i l’altra de l’Atlàntic. A principis del segle XX, Lewis Hine va denunciar, amb els seus treballs fotogràfics, l’estés ús del treball infantil a les factories americanes. L’escriptor Upton Sinclair es va convertir en una de les veus més crítiques del sistema capitalista americà mitjançant les seues novel·les i escrits. Walker Evans retrataria la desolació i la misèria produïda en el seu país pel crack borsari de 1929. I el cine negre americà va ser el contrapunt aspre de la visió resplendent difosa per l’star system de Hollywood. A Europa els principals grups de repulsa al mite americà provenien de les files artístiques i intel·lectuals afins a l’esquerra revolucionària. El 1925, el poeta futurista Vladimir Maiakovski va viatjar als Estats Units i va relatar en el seu llibre Amèrica la seua mescla d’admiració, però també la seua profunda repulsa cap a les diferències socials d’aquell país. Els anys trenta, l’artista John Heartfield (que dissenyaria diverses cobertes dels llibres d’Upton Sinclair) mostraria amb els seus fotomuntatges una visió grotesca i degradant del model de vida americà. Molt influenciat per l’obra d’aquest artista alemany, el valencià Josep Renau realitzaria amb la seua sèrie de fotomuntatges The American way of life un dels esforços artístics més compromesos amb la deconstrucció sistemàtica del somni americà.