55 dies a València

La Xina cada dia està més a prop d’Occident i, podem assegurar, amb la mateixa certesa, que Occident està cada vegada més pròxim a este país oriental de magnituds colossals. Les dos potències senten interés i curiositat per trobar-se més enllà dels límits que marquen les fronteres i les diferències culturals. La Xina rastreja pel nostre territori a la recerca d’una cultura aliena que li reporta una visió diferent i li obri portes que li permeten accedir a una filosofia allunyada del confucianisme, a unes polítiques socials plurals que disten de l’autoritat jeràrquica que tants anys ha format part de la seua identitat, a unes arts escèniques austeres, mesurades, on allò textual guanya força enfront de l’agudesa visual, acolorida i gestual d’Orient, a unes arts plàstiques que trenquen amb la tradició figurativa, amb els marcs i límits de les estructures artístiques, i s’endinsen per allò conceptual a través d’unes tècniques innovadores que produïxen un autèntic contrast amb les tècniques clàssiques en tinta i paper de les arts xineses tradicionals. Este país es permeable perquè manté esta investigació oberturista des de fa tres dècades aproximadament, quan va posar en marxa una liberalització de les polítiques socials i econòmiques. I els resultats es deixen notar, no sols en la bona posició que ha adquirit últimament en el mercat mundial, sinó en la forma que ha absorbit trets de la nostra cultura que ha assumit al costat de la seua, de caràcter llegendari. Esta contaminació entre cultures, noves i hereditàries, és la que més interés desperta quan assistix a trobades artístiques com les que l’IVAM ha presentat al llarg d’este 2008, en les quals els artistes xinesos són els protagonistes absoluts. Anteriorment, al llarg del segle XX sobretot, grups d’artistes insurrectes van anar captant i introduint clandestinament corrents de pensament que es produïen fora de les seues fronteres. Estos primers passos, en un moment d’espera i desafiament, es van donar en una societat emmordassada que, aïllada, resistia el pas del temps allunyada d’una contemporaneïtat que es respirava alegrement per terres occidentals. La globalització i els canvis de direcció política estimulen esta nova Xina per a despertar d’una letargia i una càrrega històrica recent molt pesada i dolorosa, i ho està fent amb una fortalesa i una decisió sorprenents. S’està democratitzant amb lentitud perquè no hem d’oblidar que és un gran imperi, difícil de gestionar, però que té voluntat d’exercir un poder econòmic molt pròxim a un benestar social i cultural amb plenes llibertats per a expressar-se. Les arts xineses compten amb una poètica que marca grans diferències amb Occident a causa del discurs històric que els ha separat. És una poètica harmoniosa, d’una creativitat descomunal, per la seua vasta memòria històrica plena de bellesa i tradició; les noves generacions estan utilitzant este passat per a renovar els temes caducs i gastats juntament amb els més nous que arriben de la llibertat global que genera la societat de la informació i la tecnologia. D’esta manera, desapareixen els símbols i arquetips simplistes més arrelats en la memòria col·lectiva d’Occident per a donar pas a uns llenguatges i discursos atractius, sobretot en els àmbits socials i culturals, i d’esta manera abolir prejuís absurds. Gradualment, ens acomiadem d’una Xina anquilosada en un passat fosc per a observar com es construïx un nou pensament i, en definitiva, un nou país que s’interrelaciona amb tots els continents i que desitja connectar sincerament amb les seues gents per mitjà de viatges culturals d’anada i tornada. Amb estos moviments dialogants Orient i Occident estan més vinculats que mai, i sobretot predisposats perquè estes dos cultures encaixen en un mapa global on el respecte civil s’ha d’erigir capdavanter dels seus justos propòsits. 55 dies a València. Trobada d’art xinés vol mostrar al públic els estils més innovadors de l’art sorgits de la nova cultura nascuda en el país, sobretot al voltant de la ciutat de Pequín. L’exposició està dividida en tres espais diferents: Museu de la Ciutat, Galeria 8 i Galeria 6 de l’IVAM, i organitzada per tècniques: des de l’ancestral pintura fins a les instal·lacions, la fotografia conceptual i la fotografia documental.