Taula redona homenatge a David Bowie

Taula redona homenatge a David Bowie,  participen els periodistes Marta Moreira, Rafa Cervera i l’artista Roberta Marrero.

DAVID BOWIE, gènere, imatge i fama

David Bowie va ser molt més que una estrela pop. La seua presència va definir musicalment la dècada de 1970, assentant-ho com un personatge important en el seu moment, la influència del qual en la cultura contemporània aniria creixent amb el pas del temps.

Més enllà de les cançons que han perdurat en l’imaginari universal, i de la seua capacitat per a experimentar i intuir nous camins per a la música, Bowie ha sigut un creador la influència del qual està molt més present en la nostra vida quotidiana del que sembla, un efecte que, després de la seua mort i davant la seua inevitable absència, potser mereix ser analitzat.

Aquest impacte es pot estudiar, entre moltes altres possibilitats, a través de vessants com el gènere, la imatge i la fama. Bowie és la primera estrela pop que usa d’una manera conscientment radical la imatge per a destacar, una imatge transgressora que va més enllà de l’establit per Elvis, The Beatles o la cultura hippie perquè creua els límits del gènere. Només quatre anys després que l’homosexualitat deixara de ser penada a Anglaterra, Bowie imposa un nou model d’estrela amb una sexualitat oberta, alhora que es converteix en un ídol per als adolescents.

Aqueixa projecció arriba a través d’un personatge anomenat Ziggy Stardust, meitat música i meitat imatge. Aqueixa imatge, sostinguda en una estètica que al seu torn crea un estil propi, és documentada d’una manera conscient a través de la fotografia -especialment pel fotògraf Mick Rock- i el cinema. Bowie sap que les càmeres li estan enfocant i actua per a elles.

Tot açò configura un model d’estrela inèdit fins llavors. El seu impacte no tardarà a reflectir-se en la música pop britànica, que para llavors ja és un gran transmissor cultural. Una nova generació d’artistes sorgida a la fi de la dècada de 1970 i principis de la de 1980 farà valdre la seua influència, tant musical com a estètica.

Aqueix període inicial en la seua carrera, que va de 1971 a 1974, és seguit per un altre que arriba fins a 1980 i en el qual la sobrietat va apoderant-se de la imatge de Bowie. Aquesta adquireix una definició heterosexual gràcies als vestits, els barrets, les gavardines, però al seu torn segueix jugant amb l’ambigüitat de la qual procedeix el personatge. El camp artístic de Bowie, encara que despullat de la teatralitat dels seus començaments, mai està exempt d’aqueixa ambigüitat.

Els referents estètics de tots aquests Bowies estan presents en fonts tan diverses com el Hollywood clàssic (Veronica Lake, Lauren Bacall), Little Richard, el teatre japonés, la Factory de Warhol i el underground novaiorqués, l’expressionisme alemany, el surrealisme, el dadaisme…

Totes aqueixes influències que conformen a Bowie han acabat fent d’ell un referent que abasta no solament la música pop (Boy George, Visage, Human League, Alaska, Marilyn Manson, Suede…), també arriba a la moda (Kate Moss podria ser un dels millors exemples), el cinema, la publicitat…

Rafa Cervera