Matriz N005 – Castelló

MATRIZ N005 – Castelló del projecte Indústria / Matrius, trames i sons de Lorenzo Sandoval i Tono Vizcaíno.

El projecte Indústria / Matrius, trames i sons, realitzat per Lorenzo Sandoval i Tono Vizcaíno per a l’IVAM, arriba a la seua darrera activitat abans de la inauguració de l’exposició. Es tracta de «Matriu N005-Castelló».

La Plana de Castelló i els seus voltants compten amb una llarga tradició de producció terrissera industrial, que encara en l’actualitat constitueix el principal motor de la seua economia. Aquest fenomen suposa que les vides de bona part dels seus habitants han estat lligades a les fàbriques en sentits molt diversos.

En aquesta trobada abordarem aquests vincles entre patrimoni i memòria a través de les veus de distintes persones implicades en projectes de recuperació del passat industrial, impulsats tant des de les institucions com des de la societat civil.

La sessió s’estructurarà en dues parts:

Intervencions:

• Patrimoni immaterial de la industria del taulell, Onda. Vicent Estall
• Educació patrimonial i comunitària: Reial Fàbrica i Territori. Teresa Artero
• La fàbrica de les dones. Pilar Beltran
• Viure al Poblet. Recuperació de la memòria gràfica de la Colònia Segarra de la Vall d’Uixó. Manuel Francesc Navarro i del Alar

Diàleg entre els participants (obert al públic).

Participants i resums de les intervencions

Vicent Estall és arqueòleg per la Universitat de València i educador de museu pel Col·legi Universitari d’Osca (Universitat de Saragossa). Director del Museu del Museu del Taulell “Manolo Safont” i del Museu del Castell d’Onda des de 1993. Ha dirigit les investigacions arqueològiques al Castell d’Onda des de 1989 fins a l’actualitat. Redactor projecte museogràfic del Museu d’Arqueologia i Història Local (Castillo d’Onda, 1993) i del nou Museu del Taulell (2000).

Entre les seues obres mereixen destacar-se: “La Industria cerámica en Onda. Las fábricas, 1778-1997” (1997); “La Implantación y desarrollo de la industria azulejera en Onda y provincia de Castellón”, en “Valencian Tiles, the medieval ages to modern times, Instituto Reina Sofia, New York (EE.UU) (2006); “Los grandes cambios técnicos en la industria azulejera española durante el siglo XIX: los inventos y la mecanización”, Actas del XI Congreso de la AC (2007); “La Cerámica de Castelló. El legado de la tradición”, Ajuntament de Castelló (2018).

Patrimoni immaterial de la indústria del taulell. Quasi tres-cents anys de fabricació de ceràmica i taulells a la província de Castelló ens han donat un gran llegat material i immaterial.
El Llegat Material és el que aquest format pel Patrimoni Immoble (l’Arqueologia Industrial), compost d’edificis fabrils (o les seues restes, com a forns, xemeneies, naus, façanes,… ) que confereixen un peculiar Paisatge Cultural a la zona taulellera; el Patrimoni Moble és el que aglutina els objectes produïts (pisa i taulells), les màquines i eines (premses, grimpes, etc..), la documentació escrita, gràfica i fotogràfica… que s’han de preservar, preferentment en els museus i en col·leccions privades.

El Llegat Immaterial és el que correspon a les vivències, les experiències, els records… de les persones que van treballar a les fàbriques de ceràmica i taulells, és a dir, a la història oral de la indústria del taulell. Des del Museu del Taulell iniciem fa anys un projecte de recuperació de la història oral a partir dels enregistraments de diferents persones que ens van transmetre la seua experiència de treball en diverses fàbriques i amb diferents responsabilitats. Atés que aquest projecte es va veure interromput, i només représ puntualment, només tenim uns 85 testimoniatges orals. Tot i això, constitueixen un document de gran valor per a la història oral de la indústria del taulell. Esperem en breu reprendre aquesta activitat de forma continuada i per a això comptem amb la col·laboració de la ATC (Asociación de Técnicos Cerámicos) y la SECV (Sociedad Española de Cerámica y Vidrio).

D’altra banda, també des de fa anys iniciem la recuperació de Fotografies Històriques de les fàbriques i els seus treballadors. En aquests moments conservem prop de 250 imatges, algunes de les quals formen part de l’exposició permanent “Imatges del Passat. Fotografia Històrica de la indústria taulellera”.

Continuem amb aquestes tasques, en la mesura que siga possible, ja que la nostra institució no és només un museu d’objectes històrics sinó que a més pretenem preservar tot el que puguem de la història oral de la indústria taulellera.

Teresa Artero Gonell té el Títol Superior de Ceràmica de l’Escola Superior de Ceràmica de l’Alcora (2013). El seu treball final d’estudis és “La cerámica al otro lado de la vitrina. Programa Educativo del Museo de Cerámica de l’Alcora”. Curs d’Especialització en Turisme Cultural per la Fundació Cañada Blanch (2007). Compta també amb el Diploma de Postgrau “Educació Artística i Gestió de Museus” de la Universitat de València, Fundació Universitat-Empresa (2013-2014). Des de 2003 és responsable de les activitats didàctiques del Museu de Ceràmica de l’Alcora.

Educació patrimonial i comunitària: Reial Fàbrica i Territori. La posada en marxa del projecte de recuperació de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda a l’Alcora ha suposat una mobilització de recursos econòmics, humans, institucionals, culturals i educatius molt important. D’aquesta realitat, que té un horitzó de deu anys per a materialitzar-se (2017-2027), no podia quedar aliena l’escola i el món educatiu en general.

A partir d’aquest principi s’inicia tot un procés de col·laboració que, de manera ineludible, ens ha de reportar mútuament grans oportunitats de creixement conjunt. D’altra banda, es tracta d’engrandir la implicació social amb projectes culturals vinculats al territori i de millorar les metodologies emprades en el món de l’educació de la mà de la motivació que suposa treballar des de la realitat de les TIC, el treball per projectes, el treball cooperatiu i la col·laboració entre diferents institucions; és a dir, des d’una de les realitats més determinants per a les futures generacions de les quals forma part la nostra comunitat educativa.

Aquest projecte d’innovació educativa, en l’àmbit emergent de l’educació patrimonial i comunitària, comarcal i territorial, suposa un referent important en la construcció d’un nou paradigma didàctic, pedagògic i formatiu d’aplicació en totes les etapes educatives.

Pilar Beltrán. Artista visual i professora de la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València (UPV). Compagina la docència amb el treball plàstic dins del camp de la fotografia, el vídeo i la instal·lació. Adscrita a la Galería Canem, ha participat en exposicions individuals i col·lectives (València, Castelló, Barcelona, Madrid, Saragossa, Winchester) i ha concorregut a fires d’art (Arco, Estampa, ArteLisboa, ArteSantander, Art Miami). La seua obra forma part de diverses col·leccions (GVA, IVAM, DKV, Museu d’Art de Santander, UPV, Fundación Cañada Blanch, Fundació La Caixa, Fundación Dávalos Fletcher, Ajuntament de Castelló, Ajuntament de Borriana i diverses col·leccions privades col·leccions).

La fàbrica de les dones és una instal·lació que sorgeix a partir de converses amb algunes de les dones que van treballar en la fàbrica tèxtil de Llucena, un poble d’interior de la província de Castelló. Inaugurada en 1923 i operativa fins a principi dels 80, per aquesta fàbrica van passar diverses generacions. La instal·lació té una part fotogràfica que combina xicotetes narracions (transcripció de part de les converses) i imàtgens de les mans d’aquestes dones en l’actualitat sobre algunes de les teles que fabricaven i que encara conserven. A més, la instal·lació inclou les teles cedides per les pròpies entrevistades i altres veïnes del municipi.

La peça funciona com un relat/retrate coral en el qual a través dels diferents testimoniatges, veiem reflectida no sols la seua experiència en la fàbrica, sinó l’evolució d’una societat rural al llarg del segle XX: La industrialització, el moviment de població des del camp al poble, la guerra, la precarietat de la postguerra o la crisi dels 80, s’albiren a través de les seues paraules.

Manuel Francesc Navarro i de l’Alar és un escriptor valencià. Ha exercit l’ofici de periodista a diversos mitjans de comunicació com ara el diari Mediterráneo, Canal 9 Televisió Valenciana i com a freelance. Actualment gestiona l’editorial TRENCATIMONS Editors. Navarro és director del Centre d’Estudis Vallers de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó i coordinador del festival de poesia POETES&Cia.

Viure al Poblet. Recuperació de la memòria gràfica de la Colònia Segarra de la Vall d’Uixó. El dia 11 de novembre del 1945 es va inaugurar a la Vall d’Uixó la primera fase de la colònia obrera de la fàbrica Segarra. La formaven cent cases unifamiliars, amb jardí, ocupades en règim de lloguer per treballadors de l’empresa. La colònia, dissenyada per l’arquitecte Vicente Traver Tomás, tenia la seua pròpia capella, clínica, escoles i centre social. Ben prompte va ser coneguda com “el Poblet”.

Convertida en un barri de la Vall d’Uixó, setanta-sis anys després, la Colònia Segarra ha patit una transformació urbanística que l’allunya a tota pressa de la seua imatge original. Davant d’aquesta irreversible situació, cal rescatar la seua memòria gràfica.