L’aniquilació del paradís: de La Llotja de València a “Un exercici de violència”

Recorregut amb l’historiador Eloi Boix-Català per Ciutat Vella fins a La Llotja, per a evidenciar els paral·lelismes que hi ha entre la naturalesa de La Llotja de València i l’exposició “Un exercici de violència” de Guillermo Ros.

Un relat que comença en la València medieval i acaba en l’era del capitalisme postmodern. L’artista ja no aspira a alliçonar a qui mira, a atemorir-lo amb l’amenaça del pecat i el càstig. L’infern ha cobrat vida en l’explotació material i humana actual i no hi ha cap refugi on amagar-se. Només podem caminar i contemplar les runes d’un relat i un món que s’ensorren. Un missatge que subjau en tota l’obra de Ros, hereu d’una nissaga de pedrapiquers que trobaren el seu motor vital en l’explotació de la pedra valenciana a través del ferro i la força de les mans.

La iconografia medieval que nodrí a Kentaro Miura. Éssers deformes i malaltissos que han cobrat vida per a destruir l’arquitectura i el mite de què eren presoners. De Pere Compte a Guillem Ros, la Llotja de València i Un exercici de violència ofereixen una lectura de la construcció i caiguda del sistema amb què havíem bastit la realitat. Una síntesi mai abans tan fàcil d’entendre, de recórrer: entre la galeria 6 de l’IVAM i la Llotja de la Seda. Quinze minuts de distància a peu, en la ciutat de València.

Eloi Boix-Català és graduat en Història per la Universitat de València i màster en Educació, centrant-s’hi el seu estudi en la geografia i el passat del territori valencià. Actualment desenvolupa una tesi doctoral en el programa Societat i Cultura de la Universitat de Barcelona. Té un coneixement privilegiat de la trajectòria artística i l’obra de Guillem Ros des dels seus inicis.