Laboratori intensiu de Creació Poètica de Gonzalo Escarpa

TallersIVAM Centre Julio González

El projecte del Laboratori de Creació Poètica tracta d’oferir una alternativa als múltiples sistemes d’ensenyament d’una matèria tan relliscosa com la poesia analitzant la seua imbricació en l’univers literari, històric i social contemporani i analitzant les tècniques més clàssiques (retòrica, mètrica, accentuació, ritme, prosòdia) sense deixar per açò d’atendre a les seues penúltimes manifestacions: slam poetry, spoken word, perfopoesía, polipoesía, holopoesía, videopoesía… Aquest gènere literari ha transcendit, avui més que mai, els límits del llibre.

El Laboratori no pretén ensenyar “poesia”, sinó desmuntar certs tòpics creats entorn d’ella. Seguint a Musil, tracta de demostrar que “quan es troba una paraula no s’ha de posar al seu costat l’abisme, sinó una altra paraula”.

La poesia no és estrictament “el poema”. La poesia és una mica més que el text que l’arreplega: atenent a poetes com Valéry o Mallarmé, el poema s’ha de transformar en una maquinària accionada per l’autor i el lector. El Laboratori de Creació Poètica analitza els components del combustible d’aquesta màquina poètica.

El Laboratori, com a tal, és eminentment pràctic, i tots els seus participants experimenten i juguen utilitzant diferents estils, recursos retòrics i exercicis basats en les teories d’autors com Ramón Gómez de la Serna, Valéry, Mallarmé, Hugo Mujica, Maiakovski, Dick Higgins, Jorge Riechmann, Clemente Padín, etc.

Guiat per aquestes premisses Gonzalo Escarpa analitza des d’un plantejament basat en els propis treballs dels participants aspectes tan diversos com la teoria de la creativitat, la psicolingüística, l’estilística, la poesia d’acció, els premis literaris, la semiòtica, el cànon, els recitals poètics, la teoria de l’art, la literatura comparada, el còmic, la presència de la poesia en Internet, la polèmica del fons i la forma i d’altres, tractant de capacitar a tots els assistents per a afrontar diferents escriptures i estilemes, des de la composició d’un sonet a la d’un poema visual o sonor.
El principal objectiu del Laboratori de Creació Poètica és analitzar el treball poètic des d’una perspectiva creativa que facilite l’assumpció per part dels participants d’una ètica i una estètica conscient i personal.

Gonzalo Escarpa. Madrid, 1977. Llicenciat en Filologia Hispànica. Ha fundat i dirigit tres espais culturals independents a Espanya i un a Mèxic. Actualment és el responsable de La Posibilidad (gestió cultural no convencional) i forma part de diferents iniciatives culturals i editorials. Va ser becat per la Fundación Antonio Gala en 2002 i va treballar com a coordinador de la Fundación Centro de Poesía José Hierro des del seu naixement fins a 2008. Ha treballat com a Coordinador de Promoció Cultural en el Instituto Municipal de Arte y Cultura de Puebla, a Mèxic, i col·laborat amb institucions i plataformes com AECID, l’Institut Cervantes, el Festival Eñe o La Noche en Blanco, coordinant i oferint recitals i tallers en espais com el Mercat de la Poesía de París, el Piccolo Teatre de Milà, la Trobada de Poesia Digital de Beijing (Xina), l’Institut Cervantes d’Amman (Jordània) o el Centre Cultural d’Espanya a Mèxic, Haití, Miami, Santo Domingo, Paraguai, Argentina, Costa Rica, Nicaragua i altres països d’Amèrica Llatina.
Imparteix de forma continuada el Laboratori de Creació Poètica en diferents espais culturals.
Va ser el responsable de Todo es poesía menos la poesía: 22 poetas desde Madrid (Eneida, Madrid, 2004) i ha publicat els poemaris Fatiga de materiales (Trashumantes, Valencia, 2006), No haber nacido (Delirio, Salamanca, 2008), Mass Miedo (Arrebato, Madrid, 2008) i els poemes objectuals mcetpm (Trashumantes, Valencia, 2008) i Poema muy bonito (La Conservadora, Madrid, 2016).Ha rebut un grapat de premis literaris i la seua obra es troba recollida en una vintena d’antologies. En els últims temps el seu treball se centra en l’estudi de la poètica escènica, les tecnologies de l’oralitat, els components visuals del literari i l’experimentació intergenèrica, elements que conflueixen en un gènere per al qual va encunyar el terme ‘perfopoesia’ en 2006, arran de la seua col·laboració amb la performer Claudia Faci.

Inicio

Informació i inscripcions

actividades@ivam.es