Juana i els rinoceronts

El 13 de gener de 1961, Juana Francés va assistir a l’estrena del rinoceront en el Teatre María Guerrero de Madrid. Va ser tot un esdeveniment: 17 alçades de teló entre aplaudiments i recriminacions del públic del galliner al de la platea. José Luis Alonso, director de l’obra i acabat de nomenar director del María Guerrero pel Consell Superior de Teatre del Ministeri d’Informació i Turisme, amb Fraga Iribarne al capdavant, estava encantat amb la polèmica. Ionesco havia saltat dels escenaris del teatre independent —amb Dido Xicotet Teatre, dirigit per Josefina Sánchez Pedreño— al gran públic de Madrid, després d’estar en cartell a París, Nova York o Londres.

En el marc de la Jornada al voltant de Juana Francés, es durà a terme una recreació de la festa posterior a aquella estrena. Qui van estar? Què va suposar eixa estrena per a la comunitat artística? Censura i por era el dia a dia. Quin risc es corria? Va entendre algú eixe nou llenguatge? Eixe èxit va ser una acceptació o una renúncia? “No capitularé!”, crida Berenger, el protagonista de l’obra, enfront de la resta del món convertit en rinoceronts. Se sentia Juana una Berenger? José Luis? Josefina? Què queda de tot allò? Som tots rinoceronts amb complex de Berenger?

Una tertúlia entre Mónica Pérez, Pau Pons i Kika Garcelán, amb l’acompanyament musical de GoGorostiza

Mónica Pérez és gestora cultural especialitzada en arts escèniques, així com en pràctiques que inclouen la pedagogia, l’anàlisi crítica i el pensament contemporani. Actualment és directora de la Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis d’Alacant.

Pau Pons és directora, actriu i pedagoga d’arts escèniques. L’any 2000 crea, juntament amb tres companys més, la seua pròpia companyia, Pont Flotant, amb una clara voluntat d’investigació i d’experimentació escènica vinculada a la creació contemporània.

Kika Garcelán és actriu i directora. És fundadora dels Reis del Mambo, una organització dedicada al disseny i realització d’escenografia, on aferma el seu interés cap a la plàstica escènica.

GoGorostiza és un DJ al qual l’atrauen gravacions de variats gèneres de la segona mitat del segle XX; exòtica, bandes sonores, acid-jazz, psicodelicias, folk àcid o els seus favorits beat i garage. Va ser co-encarregat del segell discogràfic i botiga Discos Monterey en el Barri del Carme (València), entre altres peripècies.