Conversa. Motors de creació

Les activitats de Motors de Creació* a l’IVAM s’articulen com la materialització i obertura pública del diàleg dut a terme entre el comissari – Santiago Ribelles – i les artistes – Julia Irango i Jorge Nieto, Norberto Llopis i Azkona & Toloza – sobre els seus processos de creació, i inclou diferents formats de visibilització.

*El projecte Motors de Creació sorgeix al 2019 a Catalunya de la mà de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya-APdC.

L’Associació de Professionals de Dansa de la Comunitat Valenciana comença enguany aquest projecte que establirà alhora un modus operandi propi i s’enllaçarà al projecte ja en marxa a Catalunya.

Dissabte 26 de novembre a les 17.30 h

Conversa

Els tres creadors/col·lectius de creadors establiran, en diàleg amb el comissari, algunes idees sobre com raonar la creació artística des de la seua pròpia perspectiva i en relació amb les de les altres.

Norberto Llopis

Coreògraf i performer, treballa en el límit entre la dansa i el pensament. És Graduat en Dansa i coreografia en l’Institut del Teatre; Màster en Arts performatives per DasArts, Amsterdam; Grau en Filosofia per l’UNED; Màster en Estudis avançats en filosofia per la Universidad Complutense i actualment desenvolupa la seua tesi doctoral sobre “l’estètica en el pensament de Derrida i Deleuze” en la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat el seu treball entre Barcelona, Brussel·les i els Paises Baixos. La seua pràctica artística va des del treball amb i sobre el cos fins a l’ús d’objectes i materials per a la construcció i reflexió sobre l’espai. En el seu apropament a la filosofia, intenta desenvolupar una pràctica de pensament no teoritzant al voltant de l’espai i els signes sota els quals aquest s’institueix. Ha desenvolupat el seu treball en forma de peces escèniques, performances, instal·lacions, conferències i textos, a Espanya, Brussel·les i Holanda. Ha participat en processos creatius amb artistes com ara Carolien Hermans, Paz Rojo, Diego Gil, Jefta Van Dinther, Res Gambier, Rafael Tormo i Vicente Arlandis entre altres.

Julia Irango

Creadora i intèrpret. Actualment desenvolupa el seu projecte Ningú morirà després del meu, un treball transdisciplinari al costat de l’arquitecte Jorge Nieto. Aquest sorgeix del seu anterior treball en solitari Thisness. El projecte ha sigut secundat per la Caldera de Barcelona, Graners de Creació a València o El Centre Párraga a Múrcia. Pel seu anterior treball, La tragedia no es pa tanto va ser nominada com Creadora Destacada en els premis 2021 de l’APDCV.

Com a intèrpret ha treballat amb creadors com Norberto Llopis (Máquines, 2022), Aurora Diago (Ok, Boomer, 2021-2022), Pere Faura (Rèquiem Nocturn, Grec 2020), María Cabeza de Vaca (Catástrofe, 2020 i La Furia, 2022), Guillermo Weickert (Tocar con·mover, 2019) o Eva Redondo (Cuidado con el perro, 2019). El desembre vinent s’estrenarà com a improvisadora amb l’equip de Si los martes fueran viernes en el Mercat dels Flors. En 2016, arranca al costat de les seues companyes la companyia valenciana Dunatacà, i forma part de les produccions MUUchachitas o Seyahat. Julia Irango estudia Coreografia i Interpretació en el Conservatori Superior de Dansa de València i Interpretació en Dansa Contemporània en el Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma de Madrid. A més, es forma en música, interpretació i noves dramatúrgies.

Jorge Nieto

És arquitecte per la Universidad Politécnica de Madrid, i compagina aquest treball amb una pràctica creativa en el terreny de les arts escèniques al costat de Julia Irango, amb qui ha estrenat una peça llarga. Recentment ha col·laborat amb companyies com Sociedad Doctor Alonso o Norberto Llopis. Els seus treballs escenogràfics i investigacions solen abordar assumptes i controvèrsies relacionades amb les màquines, els artefactes o la programació.

AzkonaToloza

Situades a mig camí entre la mar Mediterrània, els Pirineus i el Desert d’Atacama, Laida Azkona Goñi i Toloza Toloza-Fernández són una parella d’artistes dedicada a la realització de projectes d’arts vives.

Interessades en les infinites possibilitats de la poesia i l’antropologia visual, la vídeocreació, la performance i el moviment, les seues últimes creacions se centren en la relectura de la història oficial i la creació documental pensada per a escena. Entenent com a escena des de la sala d’una casa d’òpera fins a la immensitat d’un salar altiplànic.

Entre altres festivals els seus treballs han sigut presentats en el Grec Festival de Barcelona, Festival d’Automne de París, La Bâtie Festival de Genève, Mirada de Santos, Romaeuropa de Roma o Temporada Alta de Girona.