Conversa entre Tomás Llorens i Sergio Rubira amb motiu de l’exposició “Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976”

Conversa entre Tomás Llorens i Sergio Rubira amb motiu de l’exposició “Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976”.

El 18 de juliol de 1976, coincidint amb el quaranta aniversari del colp d’estat militar amb què es va iniciar la Guerra Civil, s’inaugurava al Pavelló Internacional dels jardins de la Biennal de Venècia, l’exposició Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976. En aquesta ocasió, el Pavelló d’Espanya va romandre tancat perquè després dels esdeveniments de maig de 1968 i l’arribada a la presidència de la Biennal de Carlo Ripa di Meana, s’havien revisat els plantejaments originals de la més antiga i important de les biennals i s’havia posat en qüestió la invitació a participar a països governats per una dictadura. No obstant això, la presència espanyola va ser fonamental a través d’aquesta mostra organitzada fora de les institucions espanyoles amb la complicitat de Ripa di Meana per un grup d’artistes i intel·lectuals molt compromesos políticament, entre els quals es trobaven, Valeriano Bozal i Tomàs Llorens, que van actuar com a comissaris, o Eduardo Arroyo, Alberto Corazón, i Equipo Crónica, implicats en el desenvolupament de tot el procés i les obres van formar part de l’exposició. Tant la gestació del projecte com els seus resultats van ser molt polèmics i van suposar l’enfrontament entre diferents grups d’artistes i crítics.

La intenció d’Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976 era, en paraules de Tomàs Llorens, “explicitar com l’art espanyol d’avantguarda s’ha modelat, en la seua mateixa constitució interna -i sovint amb característiques ambiguitats- en el procés dialèctic de la lluita política i a un nivell molt més profund de la lluita de classes en la societat espanyola “. L’exposició es va dividir en diferents seccions que anaven des de la dedicada a l’pavelló espanyol a l’Exposició internacional de París en 1937 i els avantguardistes a l’exili, fins als plantejaments més recents vinculats a l’art conceptual, passant per les tendències properes al pop i el realisme social, construint un nou relat de la història de l’art d’Espanya durant aquestes quatre dècades que, d’alguna manera, ha determinat el que encara s’assumeix avui.

Considerant el paper que van jugar Tomás Llorens i alguns artistes valencians en el desenvolupament d’Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976, no és estrany que en la col·lecció de l’IVAM es conserven vora quaranta obres de les quals es van poder incloure en la Biennal de Venècia de 1976 segons el llistat que apareix en el seu catàleg. Aquesta mostra, que s’inclou dins de la programació de Casos d’estudi, té com a objectiu contextualitzar aqueix grup d’obres a través de la revisió d’una exposició que s’ha convertit en fonamental per a comprendre la producció artística en l’estat espanyol durant el segle passat.