Conversa entre Joan Fontcuberta i Jorge Luis Marzo, comissari de l’exposició “Fake. No és veritat, no és mentida”

Conversa entre l’artista Joan Fontcuberta i Jorge Luis Marzo, comissari de l’exposició “Fake. No és veritat, no és mentida”.

La màxima picassiana que l’art és una mentira que conta la veritat continua sent hui vàlida. El fake, eixe format parasitari i emmascarat que aparenta el que no és, s’ha convertit, en mans de molts artistes, en una arma que busca curtcircuitar la massiva manipulació de la realitat, sovint fent seues tècniques de l’enemic. Però a diferència del mer engany, propi del màrqueting comercial i polític –i també, per què no, estètic–, el fake no persegueix eternitzar l’aparença, sinó desvelar com més prompte millor els mecanismes i mites que fan possible la credibilitat: qüestionar, en definitiva, els formats lingüístics de l’autoritat, en els mitjans de comunicació, en els museus, en els discursos acadèmics, en les tertúlies morals. Amb el problema afegit que, sovint, també el fake esdevé part de l’espectacle que critica, fent-se format d’autoritat.

L’exposició FAKE. No és veritat, no és mentira repassa alguns dels camuflatges, infiltracions i sabotatges empresos per artistes en tot el món des que Orson Welles fera creïble un atac marcià per a posar en evidència el poder manipulador dels mitjans en una societat cada vegada més constreta a certs formats de veracitat.