Conferència de Frances Morris, Directora de la Tate Modern, organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI
Conferència de Frances Morris
Títol: Gender, Generation and Geography: discovering a bigger history
Frances Morris (Londres, 1958)
Frances Morris ha tingut un paper clau en el desenvolupament de la Tate, entrant com curadora en 1987, convertint-se en Head of Displays a la Tate Modern (2000-2006) i després com a directora de la Col·lecció d’Art Internacional fins a l’bril de 2016, quan va ser nomenada directora de la Tate Modern (Londres).
Morris ha treballat amb l’objectiu de re-imaginar la col·lecció de la Tate i el seu treball ha estat clau en el desenvolupament del seu abast internacional, com també en la representació de dones artistes.
Frances va ser la responsable de la presentació de les col·leccions de la Tate Modern inaugurada l’any 2000, que va transformar radicalment la forma en què els museus presenten la història de l’art modern. Ha comissariat exposicions de referència, moltes de les quals han estat col·laboracions internacionals a gran escala, incloent tres importants retrospectives de dones artistes, com Louise Bourgeois en 2007, Yayoi Kusama el 2012 i Agnes Martin en 2015.
A principis de la seaa carrera, Frances Morris va comissariar Paris Post War: Art and Existentialism el 1993 i el 1995 va treballar amb Stuart Morgan en l’exposició Rites of Passage. Especialitzada en art internacional europeu i contemporani de postguerra, ha publicat àmpliament sobre el tema i ha comissariat projectes amb molts artistes contemporanis de Gran Bretanya i de l’àmbit internacional, entre ells Miroslaw Balka, Chris Burden, Geneviève Cadieux, Sophie Calle, Mark Dion, Luciano Favre, Paul McCarthy i Nicholas Pope.
Frances Morris és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Cambridge i és egressada en Història de l’Art pel Courtauld Institute of Art de Londres. És membre de la Junta Directiva d’Fruitmarket Gallery, Edimburg, membre del Consell d’Administració del CIMAM i membre del Comitè Consultiu del Museu d’Art Contemporani de Serralves, Porto.
CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI
Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)
Directors: Juan Vicente Aliaga / Vicente Sánchez-Biosca
La vida de les imatges en la cultura contemporània desborda els espais tradicionals (materials i immaterials) en què aquestes van ser capturades en el passat, fins i tot en el recent. Els seus gèneres i registres, els seus àmbits de circulació, les seues migracions incessants donen la sensació d’oferir una experiència verge del real al mateix temps que, en aparent paradoxa, exhibeixen un orgull tecnològic res fingit.
Ara bé, per molt que els estudis d’Història de l’Art, Belles arts, Periodisme i Comunicació Audiovisual hagen tractat d’adaptar-se a les exigències d’aquest estat de coses, la labilitat de les fronteres entre creació i reflexió, tecnologia i art, mitjans de comunicació i imaginari col·lectiu, entre unes altres, exigeixen àmbits de reflexió i debat més dúctils que els propis de les carreres universitàries i la recerca tradicional. D’altra banda, a diferència de la filologia clàssica, la paleografia, l’exègesi de textos escrits, la imatge encara presenta un desajustament entre el seu impacte (emocional, conceptual, polític, memorístic) i els instruments posats en pràctica per a analitzar-la.
L’objectiu de la Càtedra Estudis Artístics, sorgida de la col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Univerdad Miguel Hernández i l’IVAM, consistirà a animar aquesta reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, açò sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en el si de l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.