Conferència de Almudena Hernando, organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI

Conferència “Identidades étnicas minoritarias frente a un mundo global” d’Almudena Hernando, organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI. 

Almudena Hernando és Professora Titular en el Departament de Prehistòria de la Universidad Complutense de Madrid i membre del Instituto de Investigaciones Feministas.

Dedica la seua recerca a l’estudi de la identitat, tant en societats orals com en la Modernitat. Ha realitzat treball de camp amb grups indígenes a Guatemala i Brasil, i actualment té un projecte a Etiòpia.

Ha sigut investigadora convidada en les universitats de Califòrnia-Los Angeles i Berkeley, en la Universitat de Chicago i a Harvard.

I és autora de diversos llibres, entre els quals cal destacar “Arqueología de la Identidad” i “La fantasía de la individualidad”, així com editora i coautora d’uns altres com “La construcción de la subjetividad femenina” i “¿Desean las mujeres el poder? Cinco reflexiones en torno a un deseo conflictivo”.

CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI

Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)

Directors: Juan Vicente Aliaga / Vicente Sánchez-Biosca

La vida de les imatges en la cultura contemporània desborda els espais tradicionals (materials i immaterials) en què aquestes van ser capturades en el passat, fins i tot en el recent. Els seus gèneres i registres, els seus àmbits de circulació, les seues migracions incessants donen la sensació d’oferir una experiència verge del real al mateix temps que, en aparent paradoxa, exhibeixen un orgull tecnològic res fingit.

Ara bé, per molt que els estudis d’Història de l’Art, Belles arts, Periodisme i Comunicació Audiovisual hagen tractat d’adaptar-se a les exigències d’aquest estat de coses, la labilitat de les fronteres entre creació i reflexió, tecnologia i art, mitjans de comunicació i imaginari col·lectiu, entre unes altres, exigeixen àmbits de reflexió i debat més dúctils que els propis de les carreres universitàries i la recerca tradicional. D’altra banda, a diferència de la filologia clàssica, la paleografia, l’exègesi de textos escrits, la imatge encara presenta un desajustament entre el seu impacte (emocional, conceptual, polític, memorístic) i els instruments posats en pràctica per a analitzar-la.

L’objectiu de la Càtedra Estudis Artístics, sorgida de la col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Univerdad Miguel Hernández i l’IVAM, consistirà a animar aquesta reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, açò sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en el si de l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.