Cicle de cinema “Habitar el mediterrani”
Amb motiu de la mostra Habitar el Mediterrani, l’IVAM presenta un cicle de cinema que combina el visionat d’una triada selecció de pel·lícules que recorren el segle XX amb la presència de diversos especialistes de diferents àmbits, l’objectiu dels quals és enriquir i ampliar les línies de reflexió sobre les quals treballa la mostra: la ciutat com a espai físic i mental que configura la nostra manera de ser, tant individual com col·lectiva, i el Mediterrani com a espai que s’articula alhora com a vehicle de transmissió i de trobada de cultures limítrofes o com a frontera que determina l’exclusió.
Programa:
Dissabte 2 de febrer, d’11.30 a 14.00
Sessió 1: Del costat de la costa: paisatges mediterranis
Du côté de la côte, Agnès Varda, 1959. 24 min
Méditerranée, Jean-Daniel Pollet, 1963. 45 min
Bassae, Jean-Daniel Pollet, 1964. 10 min
Méditerranées, Olivier Py, 2010. 32 min
Contextualitzacions a càrrec del comissari Pedro Azara i de l’actor Alejandro Bordanove
Dissabte 2 de febrer, de 18.00 a 21.00 h
Sessió 2: Déus i monstres: la presència del passat
Le mépris, Jean-Luc Godard, 1963. 103 min
Contextualitzacions a càrrec del comissari Pedro Azara i de l’actor Alejandro Bordanove
Diumenge 3 de febrer, d’11.30 a 14.00 h
Sessió 3: De port en port: ciutats mediterrànies
Impressions du port de Marseille, László Moholy-Nagy, 1929. 9 min
À propos de Nice, Jean Vigo, 1930. 25 min
Vibración en Granada, José Val de l’Omar, 1935. 20 min
Contextualitzacions a càrrec del comissari Pedro Azara i de la crítica Blanca Pujals
Diumenge 3 de febrer, de 18.00 a 21.00 h
Sessió 4: On la ciutat canvia el seu nom
Atlal, Djamel Kerkar, 2017. 111 min
Contextualitzacions a càrrec del comissari Pedro Azara i de la crítica Blanca Pujals
Pedro Azara és arquitecte i professor d’Estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. És comissari de l’exposició “Habitar el Mediterrani” a l’IVAM. Ha realitzat diversos comissariats com Casas del alma (1997) i La fundación de la ciudad. Mitos y ritos en el mundo antiguo (2000) en el CCCB (Barcelona), Antes del diluvio. Mesopotamia 3500-2100 aC (Caixaforum, Madrid i Barcelona, 2012-2013) i From Ancient ro Modern. Archaeology and Aesthetics (ISAW, Nova York, 2015). Entre les seues publicacions es troben La imagen y el olvido. El arte como engaño en la filosofía de Platón (1995) i Castillos en el aire. Mito y arquitectura en Occidente (2002). És membre de la missió arqueològica internacional de Tell Massaïkh (Síria, 2007-2010), Qasr Shamamok (l’Iraq, 2011-), del IPOA (UB, Barcelona) i de la ASOR (Chicago).
Blanca Pujals és llicenciada en Arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Va completar els seus estudis amb un màster en Teoria Crítica i Estudis Museístics en el Programa d’Estudis Independents del Museu MACBA tutelat pel filòsof Paul B. Preciado. Recentment va realitzar un postgrau en el Centre for Research Architecture (Departament de Cultures Visuals) dirigit per Eyal Weizman i Susan Schuppli, en la Goldsmiths University de Londres. Actualment és candidata a doctorat en Art&Science (Regne Unit). La seua pràctica es basa en la investigació espacial i l’anàlisi crítica. El seu treball abasta cinema, arquitectura, projectes curatorials, així com conferències i escriptura. Els seus projectes més recents són les pel·lícules: “Specular Technologies: the construction of Fear and Desire” (2015), “Bodily cartographies: Pathologizing the bodi and the city” (assaig publicat en The Funambulist núm.7, 2016) i “A Synthetic Universe” (2016. Publicat en “The Live Creature and Ethereal Things: Physics in Culture”, de Arts Catalyst, (2018), i el projecte curatorial “Geografías y formas de poder” en Tabakalera (2017-2018).
Alejandro Bordanove està llicenciat en art dramàtic per el Institut del Teatre de Barcelona. Com a actor destaca el seu treball en els curtmetratges Limbo, Los Apaches y Cuánto. Más allá del dinero. També en les sèries de televisió Com si fos ahir i Amor de Cans. A nivell teatral, ha treballat en produccions com Interiors, de Concha Milla o L’Alegria, de Marilia Samper. En l’última edició dels Premis Butaca ha estat nominat com a millor actor.