L’IVAM, el Museu Reina Sofia i el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza al costat del Ministeri de Cultura i Esport organitzen un homenatge a la figura de Tomàs Llorens (1936-2021).

La història de l’IVAM està vinculada estretament a Tomàs Llorens. Va ser impulsor, fundador i primer director. Les propostes per a la col·lecció del museu constitueixen una herència imponent per a futures generacions de valencians i valencianes, un patrimoni artístic d’un valor incalculable. Al costat de Vicent Todolí va establir les bases del que hui és l’IVAM. La seua figura va ser una peça clau per a la creació del museu i gràcies a la seua gestió l’IVAM disposa hui de la millor col·lecció de peces de Julio Gozález.

Tomàs Llorens va morir el passat 10 de juny a Dénia. Al llarg d’una carrera de cinc dècades, Llorens va conjuminar les tasques de docència universitària, investigació científica i gestió cultural. Des d’aquests tres fronts va abordar la persistència del realisme en les avantguardes artístiques, els orígens de l’art modern en l’últim terç del segle XIX, la figura de l’escultor Julio González, o la reflexió estètica sobre l’arquitectura. Aquests mateixos aspectes, que van ocupar els seus ensenyaments, publicacions i exposicions, són els eixos que articulen aquest homenatge.

Tomàs Llorens va exercir la docència a la Universitat Politècnica de València (1969-1972), en la Portsmouth Polytechnic (1972-1984), en la Universitat Politècnica de Barcelona (1978-1980), a la Universitat de Girona (1996-1998), a la Universitat de València (1998-1999) i a la Universitat d’Alacant (2000-2005), ocupant-se sempre de les matèries d’Estètica, Composició Arquitectònica i Història de l’Art. Va ser col·laborador i dinamitzador teòric de l’Equip Crònica, històric col·lectiu artístic de pop crític integrat per Rafael Solbes, Juan Antonio Toledo i Manolo Valdés, actiu entre 1964 i 1981. Així mateix, va ser comissari, juntament amb Valeriano Bozal i molts altres col·laboradors, de l’emblemàtica exposició Espanya, avantguarda artística i realitat social, 1936-1976 per a la Biennal de Venècia de 1976, després de la mort de Franco. Ja en les dècades de 1980 i 1990, Llorens va estar a càrrec de la creació i direcció dels centres museístics que marcarien el nou ecosistema artístic de l’Espanya democràtica, com l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), sent el seu director fundacional des de 1986 a 1988; el Museu Reina Sofia, que va dirigir entre 1988 i 1990 durant la seua transició de centre d’art a museu nacional; i el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, sent el seu conservador cap des de 1991, un any abans de la seua obertura, fins a 2005. Finalment, a més d’un abundantíssim nombre de catàlegs d’exposicions temporals, destaca el catàleg raonat de Julio González, obra magna en sis volums de la finalització dels quals s’estava ocupant en els seus últims anys.

Conseqüència d’aquesta activitat exemplar va ser el seu nomenament en 1998 com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran i la publicació del volum col·lectiu Estudis d’Història de l’Art en honor de Tomàs Llorens (Antonio Machado Libros, 2007).

Per a aquest homenatge es compta amb una destacada selecció d’intervencions, tant presencials com virtuals, de personalitats vinculades al comissariat, la història de l’art, l’arquitectura i les belles arts, totes elles representatives dels interessos professionals i intel·lectuals de l’homenatjat.

Participants

Per ordre d’intervenció

• Guillermo Solana, director artístic del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza
• Baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza, vicepresidenta del Patronat del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza
• Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofia
• Núria Enguita, directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM)
• María Dolores Jiménez-Blanco, directora general de Belles arts del Ministeri de Cultura i Esport
• Valeriano Bozal, catedràtic d’Història de l’Art en la Universitat Complutense de Madrid
• Maria Josep Balsach, professora d’Art Contemporani a la Universitat de Girona
• Jaime Brihuega, professor emèrit d’Història de l’Art en la Universitat Complutense de Madrid
• Paloma Alarcó, cap de conservació de pintura moderna del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza
• Kosme de Barañano, catedràtic d’Història de l’Art en la Universitat Miguel Hernández d’Elx
• Alex Katz, artista
• María Teresa Ocaña, historiadora de l’art i exdirectora del Museu Picasso de Barcelona i del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
• Francesc Torres, artista
• Dofí Rodríguez, catedràtic d’Història de l’Art en la Universitat Complutense de Madrid
• José Francisco Yvars, crític i historiador de l’art, exdirector de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM)