L’abstracció en la Col·lecció de l’IVAM

Esta mostra inclou 54 obres pictòriques i escultòriques datades des de 1913 fins a finals del segle xx i documenta les distintes variants de l’abstracció, des de l’exuberant abstracció sense forma definida dels primers anys a les estrictes geometries del període que va de la Primera Guerra Mundial a la segona, passant per la monumental obra de llenguatge mixt de l’artista espanyol viu més prestigiós, Antoni Tàpies. Al voltant de la premissa plantejada per les comissàrias de la mostra Dore Ashton i Consuelo Ciscar, que “la història de l’art és una llarga conversació entre moltes veus, ens trobem amb un verdader cor d’artistes del període modern. Els punts de vista dels artistes representats divergixen d’una manera molt significativa, des de les estrictes geometries d’artistes com Jean Hélion, László Moholy-Nagy i Naum Gabo, fins a les expressions més líriques i, sovint, excèntriques de creadors com Lucio Fontana, Jean Arp, Julio González i Kurt Schwitters. Estos cèlebres artistes del segle vint creien que estaven inventant un nou llenguatge formal que tenia la seua pròpia gramàtica i sintaxi. L’exposició revela la gran varietat de punts de vista individuals. Alguns artistes, sobretot del període d’entreguerres, es van consagrar a l’extracció de geometries eternes en les seues pintures i construccions. La Col·lecció de l’IVAM és excepcionalment rica en este període, i inclou obres d’artistes internacionals com Otto Freundlich, Franz Kupka o Sophie Taueber-Arp, entre altres. Per la seua banda, altres dels artistes representats en la Col·lecció de l’IVAM van estimar que estaven oferint un punt de vista nou sobre l’abstracció perquè per a ells consistia a “abstraure’s” dels elements visibles de la natura i van adaptar lliurement les formes naturals en les seues pintures i escultures (Robert Delaunay, Joaquín Torres-García, Julio González, Kurt Schwitters i Paul Klee). Després de la Segona Guerra Mundial, molts artistes van iniciar nous camins i van treballar amb l’abstracció de formes inesperades. Les noves tendències van meréixer diverses etiquetes, des de l’informalisme fins a l’expressionisme abstracte. Els artistes americans van destacar en este nou moviment, i el seu principal representant en esta exposició és Arshile Gorky, a qui acompanyen Lee Krasner, Ad Reinhardt, Hans Hofmann, Richard Serra i Esteban Vicente. Les principals obres abstractes europees estan excepcionalment ben representades a l’IVAM. En el context del moviment internacional posterior a la Segona Guerra Mundial que fluïx cap a l’informalisme, Espanya sorgix amb gran distinció. Probablement l’artista més significatiu és Antoni Tàpies, les obres de grans dimensions del qual, datades entre 1948 i 1980, han sigut incloses en l’exposició. En la mostra també tenen cabuda altres artistes espanyols com Martín Chirino, Antonio Saura, Eduardo Chillida, Manuel Millares i Albert Ràfols-Casamada. Entre els europeus destaca Pierre Soulages, les dos pintures del qual –una de 1965 i l’altra de 1984– són d’una gran eloqüència, i l’artista i escriptor Henri Michaux. Els acompanya el pintor escandinau Per Kirkeby, la gran pintura del qual personifica una aproximació lliure al paisatge abstracte. L’exposició destaca la rica varietat de veus individuals i les seues aproximacions a l’abstracció. Estos artistes van difondre el vocabulari de la pintura i l’escultura. La Col·lecció de l’IVAM és inusualment rica en el contrast de veus i tècniques internacionals des del segle xx fins a l’actualitat.