Robert Rauschenberg

L’escultor Robert Rauschenberg basa la seua obra en dos principis fonamentals del modernisme: el collage i els ready-made. Amb estes paraules, Armin Zweite introduïx dos conceptes essencials que ens ajuden a definir l’art Rauschenberg com hereu de la tradició dadà, de Duchamp i de Schwitters, en el context de l’hegemonia de l’art pop dels anys seixanta.

Amb motiu de la quinta edició del Premi Internacional Julio González, l’IVAM obri al públic una exposició que ret homenatge a l’obra de l’artista premiat el 2005, Robert Rauschenberg. Vint-i-huit peces de la seua sèrie Gluts (1985) han sigut seleccionades per Susan Davidson i David White, comissaris de la mostra, per a donar a conéixer al públic l’essència de l’art de Rauschenberg: situar els objectes d’ús comú en uns nous contextos.

L’artista crea la sèrie Gluts després de conéixer el costat més dur i desolador de Texas, lloc on va transcórrer la seua infància. La crisi econòmica, motivada per l’excessiva producció de petroli, àmpliament superior a la demanda, va produir uns efectes devastadors que Rauschenberg va voler reflectir en esta sèrie. Restes arrugades de senyals de trànsit, matrícules de cotxe, indicadors del preu de la gasolina i altres detritus que Rauschenberg va recollir en els depòsits de material de reciclatge conformen estos relleus i escultures que el mateix artista va definir com “souvernirs sense nostàlgia”. La sèrie Gluts dóna l’oportunitat al públic de mirar totes les coses en funció de les moltes possibilitats de ser que tenen, és a dir, de debatre sobre el futur, de mirar cap avant