Gonzalo Fonseca – Caio Fonseca

Gonzalo Fonseca (Montevideo, Uruguai 1922 – Pietrasanta, Itàlia 1997) Escultor uruguaià, apassionat des de molt jove per l’antropologia, l’arqueologia, la història, el folklore i la mitologia. Un dels més genuïns representants de l’art contemporani de Llatinoamèrica. Entre 1939 i 1942 estudia arquitectura a la Universidad de Montevideo, estudis que abandona per a entrar a treballar al Taller de Torres-García.

El seu interés pel passat precolombí s’intensifica amb el seu viatge al Perú i a Bolívia el 1946, data en què també participa en la col·lectiva Arte de América, a la Maison de l’Amérique Latine de París. El 1950 comença el seu viatge per Europa, Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, i paral·lelament treballa en excavacions arqueològiques, entre les quals destaca la seua col·laboració amb l’arqueòleg Flinders Petrie. El 1958 es trasllada de París a Nova York. Des d’aleshores estableix un estil en què utilitza recursos plàstics que caracteritzaran la seua obra posterior. Petites peces tallades de caràcter simbòlic –col·locades a la manera d’ofrenes en alguna part del quadre– i la creació d’obertures en la fusta o posa objectes tridimensionals.

En la seua obra conflueixen distints sediments culturals que donen com a resultat unes “belles arquitectures de memòria antiga.” Al principi de la dècada dels setanta, la seua obra deriva cap a dues marcades direccions: la pintura amb tendència a allò escultòric i l’elaboració de peces tridimensionals de petit i gran format molt relacionades amb allò arquitectònic participant en projectes urbanístics en els quals desenvolupa la seua idea d’integrar escultura en arquitectura. La seua obra està present en pràcticament tots els museus d’Amèrica Llatina, al Metropolitan Museum of Art o al Jewish Museum de Nova York (que li va dedicar una retrospectiva el 1970). Va representar l’Uruguai en la XLIV Biennale di Venezia de 1990.

Caio Fonseca (Nova York 1959) va estudiar pintura a Barcelona entre 1978 i 1983. Posteriorment es va traslladar a Pietrasanta, a la Toscana italiana, on va viure i treballar fins al final de la dècada dels vuitanta. Després de passar dos anys a París, va tornar a Nova York el 1992, on viu i treballa actualment.

L’obra de Caio Fonseca ha evolucionat des dels retrats, natures mortes i paisatges dels seus inicis a l’actual obra abstracta. Durant els darrers deu anys, l’artista ha perseguit la idea de reducció dels elements de la pintura a una base de valors plàstics amb què podia començar a construir nous llenguatges. La pintura de Caio Fonseca posseeix connexions amb la realitat a pesar de la seua aparent abstracció. En el seu treball es constata la influència de la ciutat de Nova York i els seus bigarrats carrers, però també els paisatges de la Toscana italiana, província que l’artista continua visitant amb freqüència.

L’exposició fa un recorregut per l’obra més significativa de l’obra de Gonzalo Fonseca, i se centra especialment en les grans escultures de pedra i marbre que va realitzar a Pietrasanta, i es presentada conjuntament amb la del seu fill, Caio Fonseca, a la Galeria 1. L’exposició que l’IVAM està organitzant recorre el treball de Caio Fonseca al llarg dels darrers vint anys, i és la primera mostra que es presente a un museu espanyol.