Barbara Hepworth

Barbara Hepworth (Wakefield, Yorkshire, 1903 – St. Ives, Cornualla, 1975) Va estudiar a la Leeds School of Art i posteriorment al Royal College of Art de Londres. Va aprendre a treballar el marbre a Itàlia amb el seu primer marit, John Skeaping. En una visita a París amb el seu segon marit, l’artista Ben Nicholson, va conéixer Picasso i Mondrian. Va formar part de la societat Seven and Five el 1932, d’Abstraction-Création i d’Unit One el 1934. Les seues escultures s’inspiren sovint en la natura i es realitzen a partir de la talla més que a partir del modelatge. Va ser una de les primeres artistes de la Gran Bretanya a introduir el motiu del “forat” en les seues obres i va utilitzar la corda en algunes de les seues obres.

Va treballar les formes abstractes des dels anys trenta i va crear en les seues peces formes en tensió i també subtils relacions. Hepworth va reaccionar davant de l’escultura abstracta que va conéixer a París durant els anys trenta i es va decantar cap a una escultura abstracta orgànica com la de Brâncusi o cap al constructivisme de Gabo. El treball de Barbara Hepworth també es va enriquir d’una forma molt notable per la seua relació amb Ben Nicholson, els quals es van influir mútuament.

L’exposició antològica de Barbara Hepworth a l’IVAM, Institut València d’Art Modern és la primera organitzada a Espanya sobre esta artista britànica i forma part de les celebracions que es van preparar a l’any 2003, centenari del naixement de l’artista.