La vista i la visió

Aquesta exposició està dedicada a analitzar el tema de l’ull en la història de l’art des de la prehistòria fins als nostres dies, i està formada per més de 200 obres (objectes de culte, orfebreria, pintura, escultura, vídeos, etc.) procedents dels més prestigiosos museus del món.

L’ull és l’òrgan de la vida: és signe de vida. Als morts els tanquen els ulls. Els difunts tenen la mirada vidriosa, inert. Als déus, immortals, no se’ls apaga mai la vista. En algunes de les seues representacions, els ulls ocupen la totalitat del rostre o apareixen amb un de sol que centra la mirada. L’ull era el signe de la divinitat ja en la remota antiguitat. L’ull copsa imatges del món exterior, és receptacle. A més dels sentits externs, els éssers humans posseeixen sentits interiors, els anomenats en algunes cultures ulls de l’ànima. Els poetes, profetes, mags o xamans, a més de tenir visions i imatges procedents de la memòria o la imaginació, són capaços de descodificar-les i traduir-les per a la resta dels homes. En donar forma visible a aquestes imatges intangibles, aquests visionaris són veritables creadors comparables als déus. Són el que avui anomenem artistes, que, com defensaren els surrealistes, estan en possessió d’un tercer ull intern i invisible.

L’exposició és especialment rica en obres del neolític i del principi de l’edat de bronze, així com dels nostres dies, entre les quals destaquen algunes videoinstal·lacions. Aquesta mostra es completa amb un cicle de conferències fet per especialistes internacionals i un altre de cinematogràfic. El comissari de l’exposició és Pedro Azara