Günther Förg

La primera exposició individual a Espanya de Günther Förg, presenta una gran instal·lació que es desplega simultàniament en múltiples direccions, abastant l’àmbit de la pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat i la fotografia. Les 150 peces que formen la mostra d’aquest artista, una de les figures més importants de l’actual escena europea, s’articulen a partir de l’obra fotogràfica, organitzada en sèries de gran format, que té com a tema central l’arquitectura dels pioners de la modernitat. La instal·lació es complementa amb obres realitzades sobre altres suports com a relleus, escultures, dibuixos i pintures.

L’exposició planteja una reflexió sobre el pas del temps i la pèrdua de la memòria col·lectiva a partir de les fotografies d’edificis característics de l’arquitectura racionalista italiana i alemanya, de la Bahaus i de l’arquitectura de l’antiga URSS, que presenta en sèries titulades Italia, Moscú, Retratos, Engadin, Pabellón de Barcelona, Haus Lange de Krefeld, Villa Wittgenstein, Villa Malaparte y IG-Farben-Haus de Frankfurt. Aquests edificis, en alguns casos, han caigut en l’oblit i presenten un aspecte d’abandó i decadència. Encara que Förg està interessat en una arquitectura amb contingut polític, no és la seua intenció fer un judici històric sinó retre homenatge a a el racionalitat i claredat de l’estructura constructiva.

Günther Förg (Füssen, Alemanya 1952), format artísticament en l’Acadèmia de Munic, pertany a una generació d’artistes per als quals el debat entorn de la legitimitat de l’art abstracte està superat. L’abstracció és el seu llenguatge natural. En les seues pintures, ja siguen sobre llenç, alumini o plom, la superfície física del quadre és essencial per a experimentar l’obra. Per la seua ordre formal en el color i la superfície, estan relacionades amb la tradició constructiva representada per Josef Albers i Friedrich Vordemberge-Gildewart, en l’època de les avantguardes, i, contemporàniament, per Blinky Palermo, Imi Knoebel o Reiner Ruthenbeck. No obstant això, es distancia de la rigorosa ortodòxia constructiva per la gestualitat continguda dels seus llenços i dibuixos, així com per a forta presència que adquireix la matèria en els seus relleus de bronze.

Des de 1980, Förg empra en la seua producció plàstica gran varietat de tècniques i suports com a acoblaments, obra fotogràfica, pintura mural, aquarel·les, dibuixos, gravats, escultura i pintura. Totes aquestes formes d’expressió es van desenvolupant amb una constant i renovada vitalitat, aprofundint en la relació entre forma, color i superfície. Aquesta obra exemplifica com els límits entre diferents mitjans o tècniques poden desdibuixar-se, ja que els significats circulen entre ells, enriquint-se. El treball de Förg posseeix la capacitat de provocar l’emoció de l’espectador secundant-se en multitud de records, reflexions i imatges. També posseeix un acusat sentit funcional, creant contextos i generant significats que transcendeixen l’àmbit de l’obra i es refereixen a l’aspecte objectiu de la realitat D’aquesta manera, encara que l’artista inclou clars components autobiogràfics en el seu treball, existeix, alhora, una voluntat de distanciament de qualsevol moment d’intimitat. Förg emmarca les seues fotografies en cristall reflector, de manera que la imatge de l’espectador en reflectir-se sobre la superfície queda automàticament inclosa en la composició i es converteix en un altre dels elements de la narració, que queda així desproveïda de tot halo de privacitat.

Exposició organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en coproducció amb l’IVAM.