Superposició. Conferència d’Erick Beltrán

A partir d’una anàlisi de fragments de cúmbies clàssiques ens introduirem en la “Teoria de la imatge de cúmbia quàntica” que és la trobada entre iconologia, ontologia, el principi d’incertesa de Heisenberg i la forma en la qual descrivim la tensió entre subjecte i col·lectiu. Desconstruint el ritme de la cúmbia llatinoamericana, es posen en relació nocions de la propiocepció (la capacitat del cos per a percebre la seua pròpia posició en l’espai), la física quàntica, el Psicopompo (els mecanismes que acompanyen a les ànimes al més enllà) i la psique col·lectiva. Esta narrativa es desenvolupa a través de ritmes sincopats mesclant la nostra percepció de les freqüències, el límit del que considerem corporal i els estats de somni.

El treball d’Erick Beltrán (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1974) se centra en el concepte d’edició i les construccions de discurs. Recorre a l’ús de formats diversos, com ara diagrames, impresos a gran escala, mapes o objectes. L’artista s’interessa per la manera en què la informació circula i s’organitza, condicionant la nostra comprensió del món, així com pel llenguatge i la nostra relació amb el coneixement. Els seus dibuixos, plans i sistemes gràfics són intents d’explicar este món. El seu treball s’ha presentat en exposicions com Documenta Fifteen, Kassel (2022), KunstWerke Berlin (2021), Liverpool Biennial (2021), Museu Experimental el Ressò, CDMX (2021), Muac, CDMX (2021), Centre Botin, Santander (2019), la Yinchuan Biennial (2018), Museu d’Art Contemporani La Tertúlia, Cali (2017), New Museum, NYC (2014), Museu Tamayo, CDMX (2014), Biennal de Sao Paulo (2014 i 2008) o el Macba, Barcelona (2012), entre altres.