Hamish Fulton

Igual que altres artistes que han emprat l’experiència vital com a obra artística, Hamish Fulton (Londres, 1946) va convertir els seus viatges i caminades, els seus recorreguts per la Naturalesa i les seues troballes, en el principal motor del seu treball. Per a ell, l’única cosa que hauríem de portar-nos del paisatge són les fotografies que prenguem en el nostre pas; i l’única cosa que hauríem de deixar en ell són les nostres petjades. A la fi dels anys seixanta, l’escultura desenvolupada al Regne Unit va anar deslligant-se de l’objecte en si mateix i dels dogmes estètics vigents. Una nova tendència escultòrica va anar introduint, a més dels objectes, fotografia, text, performances o instal·lacions. Aquesta tendència de l’art conceptual es diferencia del Land Art precisament en la seua intenció de no transformació del medi natural, en la seua negativa a convertir l’espai artístic en un succedani de la Naturalesa. En la seua pràctica hi ha, per tant, un respecte pel medi ambient que promou el decreixement de l’impacte humà en l’àmbit natural.

Així mateix, Hamish Fulton és un gran enregistrador de les seues accions. Els textos a petita escala en formats portàtils; les seues escultures desmuntables que imiten el perfil d’una serralada o d’una muntanya; els murals de grans dimensions que expliquen l’acció i conjuguen els colors com una experiència natural… són materials que acompanyen la seua producció fotogràfica que, amb tota seguretat, és la part més recognoscible de la seua pràctica artística. Abans de considerar-se escultor, fotògraf o poeta, Fulton es reivindica com caminant, que és com dir que es considera home abans que artista.

L’exposició converteix les sales del Centre del Carme en una prolongació conceptual del paisatge, i inclou dibuixos, textos, murals i fotografies. Amb motiu d’aquesta gran mostra, s’ha editat un llibre en col·laboració amb Electa-Espanya ideat per l’artista per a la Col·lecció del Carme.