Conversa (In)materialitat persistent: d’Internet a la IA, amb Toni Navarro i Alejandra López Gabrielidis

El proper 29 de març, en el marc de Programa d’Art i Context, Toni Navarro i Alejandra López Gabrielidis conversaran sobre Intel·ligència Artificial (IA), Internet i allò material.

«En aquesta conferència ens proposem soscavar els fonaments ontològics sobre els quals s’ha construït la ideologia de la immaterialitat digital. A la cibercultura dels anys noranta, aquesta ideologia va suposar una comprensió errònia d’Internet com un espai descorporeïtzat que permetia la creació d’identitats múltiples i fluides. Actualment, la intel·ligència artificial es pensa com la implementació maquínica d’habilitats cognitives mitjançant el càlcul estadístic i l’anàlisi numèrica o semàntica, amb independència de dimensions com la somàtica o la no-conscient. No obstant això, cap d’aquestes dues realitats no és de cap manera immaterial: Internet requereix un gran desplegament infraestructural i el cos continua sent el punt d’accés als entorns virtuals. Quant a la IA, la noció dualista d’“intel·ligència” com a pura activitat lògicament minva la importància d’altres escales i agents que fan possible la cognició quant a procés encarnat, distribuït i situat. Per tant, hem de tindre en compte aquests estrats per evitar relats ingenus i grandiloqüents (com els que ofereix el transhumanisme) i atendre les possibilitats materials concretes d’articular sinèrgies humanotècniques».

Alexandra López Gabrielidis
Filòsofa especialitzada en art i tecnologies digitals. Actualment és investigadora postdoctoral al grup Communication Networks and Social Change (CNSC) de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3/UOC), i forma part del col·lectiu Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per la unitat de Tecnopolítica d’aquest mateix grup. És professora d’Estètica i Teoria de les Arts als graus de Disseny i Belles Arts de BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona. En la investigació examina les relacions que es teixeixen entre el cos i les dades des d’un paradigma d’agencialitat i cognició distribuïdes. Ha traduït el llibre de Franco “Bifo” Berardi Fenomenología del Fin. Sensibilidad y mutación conectiva (Caja Negra, 2017) i publicat articles i assajos en diverses revistes i editorials com Holobionte, BRAC, InterARTive, Teknokultura, Arquine, El Salto i textos d’exposicions com Ssssssssilex (La Capella) o Cos i Ficció (Dilalica).

Toni Navarro
Filòsof especialitzat en teories feministes de la tecnologia. Actualment és professor a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB) i investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per la unitat de Tecnopolítica de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3/UOC). Publica ocasionalment a mitjans i revistes especialitzades, i ha impartit cursos i conferències a diferents universitats i centres d’art. Recentment ha traduït i prologat els llibres Nuevos vectores del xenofeminismo, de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformación, de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). Ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminismo, d’Helen Hester (Caja Negra, 2018) i La guerra de deseo y tecnología, de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020). Així mateix, ha traduït textos de diverses autores per a l’antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).