Mar Arza. Presentació de la publicació

L’exposició Mar Arza. A pesar / A saber / A les palpentes és un projecte específic de Mar Arza per a la Galeria 3 de l’IVAM. Concebut com una instal·lació, en ella s’han reunit peces arqueològiques que es mostren en diàleg amb obres de Julio González i obres de l’artista.

En el marc d’aquesta, s’ha editat un llibre en el qual Anna Manubens i Andrea Soto Calderón proposen altres lectures, diàlegs textuals i desplaçaments poètics a partir de la proposta de l’artista. La armadura funciona porque no sé acopla de Manubens i Diosas caídas: matriz, maternidad, materialidad en el d’Andrea Soto Calderón. Us convidem ara a la presentació d’aquesta publicació, i a continuar ampliant diàlegs i mirades

“Quan Mar em cita al seu estudi per a parlar-me de l’exposició, va col·locant imatges sobre la taula a mesura que embasta retalls de relats. La primera és una imatge de Shield (Cuirassa), una peça de bronze que sembla un motle d’un bust femení de dona embarassada. Per la cara interior, a l’altura del melic, hi ha un agulló soldat, de tal manera que, en col·locar-lo sobre un cos, en l’espai entre la panxa bombada de bronze i l’abdomen de qui acoblara el seu cos amb aqueixa cuirassa, quedaria aqueix agulló, impedint la correspondència entre la forma de l’escultura i la del cos. Això impediria que qui portara eixa cuirassa estiguera efectivament en un estat protuberant de gestació.”

Anna Manubens

“En altres ocasions, Mar Arza havia buidat la pàgina. Ací s’introdueix en el buit, els seus procediments i mecanismes crítics no adopten la forma d’un judici; al contrari, el que fa és disposar-se a rebre una forma, com si es bandejara en una platja feta de sorolls per a treballar amb la seua matèria, per a imaginar que és una manera genuïna de crear: el que veiem amb la imaginació, engendra. Fent vibrar i cantar els materials, «cantar tots els seus suplements per la potència del riure o de l’amor», podem dir que Mar Arza fa riure al material, i en el seu riure sona fort el ressò d’altres veus, les que retrunyeixen en el toc sec d’una escultura, perquè no tem mirar ni plorar el que s’ha perdut.”

Andrea Soto Calderón

Anna Manubens és directora d’Hangar, centre per a la investigació i la producció artístiques a Barcelona. Anteriorment va ser comissària i productora independent amb una preferència per papers híbrids en la intersecció entre escriptura, investigació, programació, acompanyaments de producció, anàlisi institucional i exposicions. Fins a 2017 va ser Responsable de Programes Públics en el CAPC musée d’art contemporain de Bordeus i prèviament va combinar la seua activitat independent amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra i una col·laboració regular en l’artist-run Auguste Orts (Brussel·les) dedicada a la producció de, i pensament entorn de les pel·lícules d’artistes.

Andrea Soto Calderón és Doctora en Filosofia, professora d’Estètica i Teoria de l’Art. Les seues línies d’investigació se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la crítica, l’estudi de la imatge i els mitjans. Entre les seues publicacions recents destaca el seu llibre Le travail des images al costat de Jacques Rancière, Els presses du réel, 2019, La performatividad de las imágenes, Metalls Pesants, 2020, Imaginación material, Metalls Pesants, 2022.