Conferència “Imaginaris maquínics i temporalitat escindida: notes per a una interpretació antrolològica del segle XX”, a càrrec de l’assagista i professor Víctor del Río

Des del segle XIX i durant el XX es forja alguna cosa així com una “imaginació tecnològica” a què no som aliens en els nostres dies. Amb això ens referim al fet que la tecnologia, fruit de les revolucions industrials i matrius d’una idea del progrés, transcendeix la seua dimensió purament instrumental i es constitueix com a un medi ambient, un substrat antropològic que mesura les distàncies entre els pobles i les civilitzacions del món, i una esfera d’expectatives projectades al futur que es manifesten per mitjà de la imaginació artística i literària. Aquest principi actiu d’allò que és tecnològic articula, de fet, molts dels comportaments artístics de les anomenades “avantguardes”. A tot això se suma l’aparició històrica quasi providencial d’un dispositiu, la fotografia, que multiplica exponencialment la potència de difusió de les imatges i arxiva tot el llegat artístic del passat. Si estudiem amb atenció eixa combinació de factors històrics i culturals podem fer un diagnòstic podem fer un diagnòstic bastant precís dels eixos originaris del segle XX, entendre el seu esperit d’època, però, també, comprendre d’una manera tal vegada més lúcida les pulsions del nostre present, pulsions, per exemple, en la nostra enigmàtica i sens dubte patològica relació amb les imatges.

Víctor del Río és assagista i professor titular de teoria de l’art a la Universitat de Salamanca. La seua trajectòria investigadora recorre la teoria de l’art contemporani, la gènesi i desenvolupament de l’estètica documental i la teoria de la fotografia, també ha dedicat bona part de la seua investigació a l’estudi dels marcs ideològics i els substrats antropològics de la nostra relació amb la imatge i la tecnologia. Entre els títols més destacats, és autor dels llibres següents: La superación de la estética del documento (Universidad de Salamanca, 2008); Factografía. Vanguardia y comunicación de masas (Abada, Madrid, 2010); La querella oculta. Jeff Wall y la crítica de la neovanguardia (El Desvelo, Santander, 2012); La pieza huérfana. Relatos de la paleotecnología (Consonni, Bilbao, 2015) o La memoria de la fotografía. Historia, documento y ficción (Cátedra, Madrid, 2021).