Pilar Beltrán

El novembre de 2002, el Comité de Drets Econòmics, Socials i Culturals va adoptar l’Observació general núm. 15 sobre el dret a l’aigua. L’article I.1 estableix que “El dret humà a l’aigua és indispensable per a una vida humana digna”. L’Observació núm. 15 també defineix el dret a l’aigua com el dret de cada un a disposar d’aigua suficient, saludable, acceptable, físicament accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic.

En un moment de pandèmia global en què se’ns repeteix fins a l’avorriment la importància de la higiene i el distanciament social, ens preguntem què passa quan això és una impossibilitat. Girem la vista als camps de refugiats situats a les fronteres d’Europa on malviuen amuntonades milers de persones i establim contacte, com en projectes anteriors, amb activistes que estan treballant sobre el terreny. A la frontera turcosiriana, a la regió d’Idlib, es desenvolupen en l’actualitat diversos projectes d’ajuda humanitària en els quals col·labora una petita organització valenciana d’activistes independents. Una de les accions que duen a terme consisteix en la compra i distribució de tancs de 1.000 litres per a proveir d’aigua, de manera regular i continuada, els camps i assentaments irregulars de la zona.

Aquesta instal·lació, “Projecte Aigua, II. (1×100 = 1.000)”, es compon d’una sèrie de cianotípies que mostren imatges de recipients diversos (botelles, marraixes, poals, gots, etc.), per mitjà de les quals ens proposem visualitzar de manera gràfica el que suposen 1.000 litres d’aigua.