Álex Marco

La instal·lació pictòrica convida el visitant a conviure amb la pintura i altera l’estat de l’acció en funció de la seua determinació, del temps i del seu trànsit en l’espai, ja siga observant-la, xafant-la, deteriorant-la o, simplement, deixant les seues pròpies petjades.

El projecte se centra en una transcripció gràfica i personal sobre l’entorn mateix de l’IVAM, utilitzant com a referència una recopilació de dibuixos i vestigis plàstics reflectits, en el terra del jardí posterior del centre mateix. Una contínua mirada a terra recupera gestos perduts que parlen de l’ús de la ciutat com a suport plàstic i de la seua diversa capacitat d’habitabilitat.

Des del dia que el centre em va fer la proposta del projecte, el 19 de maig, cada diumenge n’he visitat els voltants, en concret el jardí. En la primera visita vaig trobar una sèrie de dibuixos a terra semblants a jocs de xiquets, gargots i rastres del que semblaven indicacions o codis entre els anònims que els van fer per a comunicar-se.

En les visites següents vaig continuar mirant el terra. Hi havia dibuixos nous. Els seus autors, anònims, eren molt prolífics. En la quarta visita, un dels nous dibuixos em va cridar més l’atenció: representava una forma llarga i deforme composta de dues línies paral·leles molt irregulars i que es feien estretes fins a desembocar en la paraula “salida”. Aquesta característica textual marcava la diferència entre tots els altres dibuixos, representava un camí a seguir fins a aquesta paraula. Per a mi la forma era molt atractiva, orgànica, i al seu torn amb un cert aspecte agressiu que s’acosta als plantejaments estètics del meu treball.

Aquest dibuix va fer directament match amb el sentit del projecte, ja que la intervenció proposada se situa en un lloc de connexió entre l’entrada/eixida del museu amb l’IVAM Lab. Un espai destinat a comunicar, destinat a ser lloc de pas.

Per això em semblen més que adequades i interessants les següents relacions que han sorgit durant el desenvolupament de la investigació: La formalització sorgeix dels paràmetres en els quals es desenvolupa el meu treball: ciutat, ús, habitabilitat, sòl, brutícia, rastre, empremta i modificació de l’entorn. Relació entre entrada i eixida, camí i trànsit. L’esmentat jardí facilita l’accés al museu, que dirigeix el camí directament al vestíbul. Recopilació d’elements de l’exterior del museu per al desenvolupament d’aquests a l’interior. Temps i alteració contínua de l’espai que ens envolta. Treballar al voltant del museu. Acostament al centre mateix.

Recórrec a un inventari com a referent sobre el qual treballar la instal·lació, prèviament fet durant les visites a l’exterior de l’IVAM. Actualment, la transcripció pictòrica representa un alfabet de símbols que consta de quaranta-cinc dibuixos, amb possibilitat d’ampliar-se fins a la data d’execució de la intervenció.

També es prepara un document editorial en paper amb l’objectiu de documentar aquest glossari de símbols obtinguts durant el procés de treball. La breu publicació anirà acompanyada d’un text, i funcionarà no només com a document de sala, sinó com una peça col·leccionable per al visitant (per exemple, desplegable, pòster, fullet o llibre de petit format).

La materialització la duc a terme cobrint el sòl de la sala amb vinil blanc antilliscant, que crea un espai homogeni i hermètic. L’habitacle funcionarà com una tela buida en què representar de manera aïllada la transcripció dels dibuixos obtinguts a l’entorn de l’IVAM.

Treballe directament sobre el sòl vinílic amb pintura utilitzant diverses tècniques: marcadors, esprai i esmalt. Deixe les parets buides, amb la qual cosa obligue a dirigir la mirada a terra i estimular la convivència directa entre el visitant i la pintura, la qual representarà novament, mitjançant superposició, els referents recopilats al voltant del jardí. Les parets quedaran lliures per a col·locar en algun punt la publicació editorial duta a terme.