Reina per un dia, 1964
Linogravat sobre paper, 1/30
64,2 × 85,8 cm
Rafael Martí Quinto (Mislata, 1939)
1964 va ser un any molt especial. En realitat, qualsevol any també ho pot ser d’alguna manera, però aquest en concret, el de 1964, va ser el que va assenyalar Andy Warhol en POPism —el llibre de les seues memòries— com l’any en què el món va rejovenir. Els Beatles feien la seua gira pels Estats Units arrancant sospirs i plors als seus milions de fans, i un grup d’artistes pop jugava perversament a l’artifici amb el públic mesclant obres d’art amb productes frescos i enllandats de veritat en l’exposició American Supermarket. La Fira Mundial de Nova York, per la seua banda, explorava el dia de demà amb la mostra Futurama II, un esdeveniment que incloïa, entre altres atraccions curioses, un hotel en el qual passar les vacacions davall del mar.
A Espanya, el general Franco intentava reverdir el país amb la pomposa i somrient celebració dels XXV Años de Paz, mentre les dones de classe mitjana acudien en tromba als primers centres comercials a adquirir electrodomèstics. Les joves que no podien permetre’s tal desembossament no tenien més remei que sol·licitar la seua participació en el concurs d’RTVE Reina por un día, la primera fàbrica televisiva a Espanya de somnis edulcorats.
Aquest gravat de Rafael Martí Quinto, que ridiculitza la manipulació grotesca de les il·lusions de la dona de classe treballadora per part dels responsables del popular programa, va ser realitzat amb motiu de la creació, l’estiu de 1964, d’Estampa Popular de València, un col·lectiu d’artistes que incorporaria per primera vegada al nostre país alguns dels pressupòsits de l’art pop com a estratègia peculiar per a la consecució d’un art combatiu al servei de la lluita contra el franquisme i per la transformació social.
