Somni núm. 45. Sense títol, de la sèrie Els Somnis, Buenos Aires, 1949
Gelatina de plata sobre paper, còpia realitzada per Ricardo Sanguinetti en 1996, 30,4 x 23,8 cm
Grete Stern (Elberfeld, Alemanya, 1904-Buenos Aires, l’Argentina, 1999)
La publicitat va ser el primer camp d’acció de la fotògrafa Grete Stern al Berlín dels anys 30. Al costat d’Ellen Auerbach va fundar un estudi publicitari on dissenyaven els seus productes atesos els principis de la Nova Objectivitat difosos per la Bauhaus i l’essència de la qual defensava la idea de la neue frau, una nova dona lliure de prejudicis morals i capaç d’assumir responsabilitats laborals i lideratge social.
Després de l’ascens d’Hitler al poder en 1933, es va veure obligada a fugir d’Alemanya i va acabar vivint a l’Argentina, país on romandria fins a la seua mort. Casada amb Horaci Coppola, es va introduir amb rapidesa en el cercle d’intel·lectuals argentins sorgit al voltant de la revista Sud i de Victoria Ocampo, una feminista d’ideologia liberal enemiga de Perón. Des de 1948 fins a 1951, Stern va actuar com a il·lustradora de la secció “La psicoanàlisi t’ajudarà” de la revista Idil·li (Editorial Abril), on es convidava a les lectores a enviar els seus somnis amb la promesa de psicoanalitzar-los. La columna la va signar Richard Rest, pseudònim que va ocultar la col·laboració entre Enrique Butelman i Gino Germani.
Grete Stern va realitzar per a Idil·li 150 interpretacions visuals de somnis en forma de fotomuntatges que van tindre com a fil conductor la dona de classe mitjana i com a trama el conflicte i els traumes emanats de la seua relació amb la societat patriarcal pròpia del règim peronista. Stern els componia utilitzant xicotetes maquetes que armava a manera d’escenaris teatrals, jugant amb la col·locació de figures, fons, llums i ombres, que després fotografiava. Les imatges per a fons i detalls procedien del seu arxiu personal o de fotografies d’Horaci Coppola. Així mateix, va usar com a protagonistes dels seus fotomuntatges a persones del seu entorn, especialment a la seua filla Silvia i la seua empleada, Etelvina del Carmen Alaniz, Cacho, els qui van posar pacientment per a ella. Desgraciadament, la revista Idil·li no va conservar cap dels fotomuntatges originals. Els 46 somnis que es conserven són els que Stern va guardar en el seu arxiu i que va reproduir per a les diverses exposicions celebrades a partir de 1956.
Amb motiu d’una monogràfica que l’IVAM va dedicar a l’artista en 1996, Silvia, la filla de Stern i Coppola, va donar la serie Somnis al museu perquè formara part de la seua col·lecció permanent.
