L’IVAM REIVINDICA LA CONTRACULTURA VALENCIANA DELS ANYS 70

NdP post Contracultura_comprim

“La contracultura ens ensenya que sempre cal criticar l’ortodòxia”. Així ha presentat el comissari, Alberto Mira, juntament amb el director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, la mostra ‘Contracultura: resistència, utopia i provocació a València’ que s’inaugura el dijous 13 de febrer a la galeria 7 de l’IVAM. Una exposició ‘heterodoxa’ que proposa un recorregut ‘underground’ per algunes propostes contraculturals valencianes entre els anys seixanta i huitanta, entre les quals s’inclouen “manifestacions artístiques que no acostumen a entrar en els museus, com ‘fanzines’, còmics, pel·lícules o grafitis de carrer”, tal com ha explicat José Miguel G. Cortés.

L’exposició pretén ser un homenatge “a totes les persones que van treballar en projectes de la contracultura valenciana trencant barreres i obrint la ment. Sense el seu treball la nostra vida seria hui més grisa i més avorrida”, ha destacat el director de l’IVAM.

La mostra, dividida en set seccions, planteja com des de l’alta cultura i des de la cultura del poble es van proposar alternatives a totes les ortodòxies de l’època. “La contracultura refà les ficcions que una societat es conta a si mateixa. Pot ser que no sempre trobe la veritat, però sí busca alternatives a les mitologies oficials que tracten de consolidar certs ‘nosaltres’”, ha comentat Alberto Mira.

En aquest mostrari d’actituds presents a l’exposició de l’IVAM ocupen un paper central les falles. “Cap a 1976 es construeixen discursos alternatius que reflecteixen una actitud més carnavalesca”, assenyala el comissari, amb iniciatives com la falla King Kong o el còmic ‘El Gat Pelat’.

La mostra també reivindica València com a “capital del transformisme” amb locals com La Cetra que es va convertir en un dels espais on van desplegar el seu art personalitats tan fascinants com la Margot, Encarnita Duclown, Sareta Sareta, la Xampan del País Valencià o Darling Lilies.

Encara que la contracultura a la València dels anys 70 “no són individus, sinó que s’enforteix a partir de xarxes de col·laboració que produeixen cinema, art gràfic, literatura i assaig”, tal com destaca el comissari, l’exposició dedica una secció al personatge de la Rampova, exemple extraordinari de treball imaginatiu realitzat des dels marges.

En la mostra no falten exemples del cinema ‘underground’ de l’època, de com el feminisme treballava per a qüestionar els estereotips de la dona, de còmics transgressors o de la música ‘punk’, “un revulsiu en contra de la comercialització del ‘rock’”, en paraules d’Alberto Mira.

A València la contracultura va tindre “caires i perfils concrets”, matisa el comissari, i el recorregut de l’exposició mostra propostes de relectura d’una identitat valenciana que anava molt més enllà dels clixés.

L’‘apoteosi’ final de l’exposició és el tocador de la Margot, el personatge interpretat pel transformista Antonio Campos, un dels personatges essencials de la nit valenciana des de finals dels 70 que té un racó reservat a la galeria 7 de l’IVAM. La Margot és un altre exemple d’una societat que buscava “noves llibertats expressives i noves experiències vitals”.