DOSSIER DE PREMSA: 1989. LA FI DEL SEGLE XX

DOSSIER 1989-compressed

L’IVAM presenta la doble exposició 1989. La fi del segle XX i Cas d’estudi: 1989. IVAM que té com a objectiu posar en context el naixement de l’IVAM el 18 de febrer de 1989 amb aqueix any, que ha sigut considerat tan fonamental: la primera, a través d’obres d’art d’artistes nacionals i internacionals produïdes en 1989 i vinculades a alguns dels esdeveniments més importants que van succeir en aqueixa data històrica, i la segona, a través de la investigació que ha desenvolupat el Centre d’Investigacions Col·laboratives (C.I.C.) sobre el procés de formació del propi IVAM.
Aquestes exposicions, comisariades per Sandra Moros, conservadora de l’IVAM, i Sergio Rubira, Subdirector de Col·lecció i Exposicions, s’emmarquen dins de la celebració del trenta aniversari de l’IVAM que planeja diverses mostres i activitats per a celebrar l’esdeveniment.

1989. EL FIN DEL SIGLO XX

L’exposició reuneix prop de dues-centes obres creades en 1989 de més de setanta artistes, tant nacionals com internacionals, com ara Sophie Calle, Martin Kippenberger, William Kentridge, Mona Hatoum, Juan Uslé, Guerrilla Girls, Susana Solano, Nan Goldin, Thomas Ruff, Richard Prince, Keith Haring i Rogelio López Cuenca.

La mostra no s’organitza en seccions, sinó a través de ressons i ressonàncies, de relacions i analogies, de restes i petjades, al·ludint a alguns dels fets fonamentals que van canviar el món en 1989 i plantejant un panorama fragmentad i fragmentari de la producció artística a Europa i els Estats Units, fonamentalment, en aqueix any.

La idea de temps està molt present en l’exposició a través dels rellotges de Artschwager i Allighiero & Boetti o en particulars naturaleses mortes com la bola de roses de James Lee Byars o la d’IRWIN que és també un calendari. La mostra inclou imatges de mort com Les Tombes de Sophie Calle o els penjats de les escultures de Pepe Espaliú i Martin Kippenberger. L’estratègia de la mascarada i el qüestionament de les identitats apareix en les obres de Jo Spence, Tseng Kwo Chi i Tracey Moffat. També els relats de vida són fonamentals, com ocorre en els dibuixos de Vittorio Scarpati que parlen sobre la seua experiència com a malalt de SIDA, o la sèrie que Nan Goldin dedica al propi Scarpati i la seua parella, l’actriu Cookie Mueller.

I és que 1989 va ser un any històric i també la data en què es va inaugurar l’IVAM, el primer projecte per a la creació d’un museu modern i contemporani que es va desenvolupar en l’estat espanyol fomentat per la política de les Autonomies i la necessitat de reconéixer i promoure l’art i la cultura més recent, negada durant dècades en el nostre territori.

1989 ha sigut considerat com l’any en què va acabar una època, la que va quedar definida per la Guerra Freda que va seguir a la II Guerra Mundial, per l’enfrontament entre l’Est i l’Oest, entre les democràcies europees i nord-americanes i les dictadures soviètiques i les seues conseqüències bèl·liques, geogràfiques, polítiques i socials. Una fi que va quedar reflectit en una imatge: la de la caiguda del mur que separava Berlín el 9 de novembre, un mur que valia per un altre, el del Teló d’acer.

En 1989 es va celebrar també el dos-cents aniversari de la revolució francesa que havia establit les bases del pensament contemporani i les llibertats dels ciutadans i, no obstant això, després del col·lapse de la Unió Soviètica, ha sigut considerat com l’any en què van fracassar les revolucions. Ja no hi havia possibilitat per al disenso, o es pretenia que no hi haguera, i el disenso necessàriament començaria a prendre altres formes, comcom s’ha vist molt recentment. Aqueix any en què se celebraven les llibertats, va anar també un dels més difícils en la seua protecció. Una ona de conservadorisme va inundar els Estats Units i Europa, fent que es fera del tot evident la separació entre l’esfera de la política, que es refugiava cada vegada més en la defensa del que anomenaven valores tradicions i en una idea caduca de moralitat pública, i la de la cultura, que defensava drets com l’avortament, la llibertat sexual o la separació entre església i estat.

En aqueix any es van produir alguns casos de censura molt rellevants als Estats Units, com el tancament de l’exposició de Robert Mapplethorpe en la Corcoran Gallery de Washington o la retirada de fons a la National Endowment for the Arts després de l’escàndol que va suposar l’exposició del Piss Christ de Andres Serrano.

Va ser l’any en què es va fundar ACT UP a França, seguint el model estatunidenc d’acció política directa, per a visibilitzar la pandèmia de la SIDA.

Encara que potser, com tot final, 1989 va comportar un principi, es va iniciar el camí cap al que està ocorrent hui, en el qual els eixos s’han desplaçat i multiplicat i la globalització sembla haver triomfat, acabant amb les particularitats perquè, darrere d’aqueix terme en aparença positiu, s’oculten les seues conseqüències més negatives, les d’un capitalisme feroç que ha aprofundit les desigualtats.

L’exposició inclou una publicació amb articles complets de 1989, entre els quals es troben Postcards from America: X-Ray from Hell, de l’artista estatunidenc David Wojnarowicz, i Contemporary Cultural Practice: Some Polemical Categories, de la crítica índia Geeta Kapur.

CAS D’ESTUDI: 1989. IVAM

1989 va ser també l’any en què es va inaugurar l’IVAM. L’exposició 1989. IVAM, dins de la línia d’exposicions Cas d’estudi, ha partit de la pròpia col·lecció del museu i de la documentació que conserva i ha sigut realitzada al costat dels participants en el Centre d’Investigacions Col·laboratives (C.I.C.), un grup d’investigació, dirigit per Sandra Moros i Sergio Rubira, del qual formen part quinze joves professionals del sector artístic i estudiants de Màster o doctorands en Història de l’Art i Belles arts de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.

Aquesta exposició vol mostrar com va nàixer l’IVAM i aprofundir en elements clau de la seua identitat com la seua col·lecció, definida al començament per un projecte profundament historicista, la manera en el qual es comunicava el museu amb la premsa i el seu entorn, l’edifici que l’acull i la seua relació amb el seu context més pròxim.

Cas d’estudi. 1989. IVAM ha sigut pensada també com un punt de trobada en el qual, a partir d’abril, es desenvoluparan converses i visites que aprofundiran en alguns dels aspectes que s’assenyalen en l’exposició.