Col·lecció de l’IVAM

La primera etapa va dels anys vint al final de la Segona Guerra Mundial. La primera sala se centra en l’obra de Juli González en diàleg amb Torres García, David Smith, Brancusi, etc. Ells interpreten l’esperit de les avantguardes històriques, que trobaran la seua expressió en les tesis del futurisme, de l’espacialisme geomètric. El dadaisme i el surrealisme ocuparan el centre del debat artístic en els anys vint. De Duchamp a Tristan Tzara o André Breton discorre una línia de nous llenguatges que irrompen en una societat que apunta a un final d’època. Els nous formalismes tan pròxims a l’esprit nouveau de l’arquitectura es donaran la mà amb l’apassionat viatge del constructivisme rus de Rodtxenko, Popova, El Lissitzky o Malévitx. Tots ells, el seu heroisme i el seu entusiasme revolucionari, acabaran en la catàstrofe que van ser la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola. Ací estan els documents d’un final de viatge que, des dels materials de l’agit-prop russa, els treballs de Georg Grosz o els fotomuntatges de John Heartfield o Josep Renau, junt amb l’al·legoria Prometheus Strangling the Vulture, de Jacques Lipchitz, expressen el sentit d’esta tragèdia. La segona fase recorre els anys que van dels cinquanta als noranta, quaranta anys fonamentals en la història de l’art del segle XX. A les conseqüències de la guerra hi respon l’art buscant nous llenguatges que abandonen tot formalisme. Informalisme europeu i expressionisme abstracte americà són les dos línies que tracen els nous mapes de l’art. Des de Dubuffet o Tàpies, o des de Pollock, Kline o Barnett Newman, passant pels Soulages, Asger Jorn, Saura, Millares, Chillida o Chirino, hi trobem les línies d’un nou mapa de l’art que assolirà amb els grans artistes americans com Jasper Johns o Robert Rauschenberg la seua expressió més alta i representativa. Paral·lelament, hi ha l’aparició de l’art pop com a nou llenguatge atent a les dimensions d’un nou orde de les coses i del món, el denominat American Way of Life, que artistes com Warhol, Rosenquist, Baldessari o Lindner interpreten. Enfront de la lectura proposada per l’art pop, altres llenguatges buscaran recuperar una veritat de l’art, més pròxim del concepte que dels media, i que artistes com Richard Serra, Robert Smithson, Gordon Matta-Clark o les fotografies de Bernd i Hilla Becher, entre d’altres, expressen. La tercera etapa de l’exposició recorre els anys que van dels noranta fins a l’actualitat. S’ha parlat d’un gir ètic en la cultura, i l’art es carrega de preguntes. Qüestions com la identitat -en totes les seues declinacions-, la memòria i l’arxiu, l’homologació cultural i les formes múltiples de la resistència, són hui arguments fonamentals que l’art contemporani interpreta i dilucida. En esta direcció podem veure obres rellevants de Robert Rauschenberg i Tony Cragg, Sean Scully, Cristina Iglesias, Juan Muñoz i Cabrita Reis, o el dol de Christian Boltanski junt amb obres de Zoran Music, Carmen Calvo, John Davis, Bernardí Roig o Darío Villalba. Cal prestar atenció especial a obres de Baselitz, Lüpertz o Magdalena Abakanowicz, sense oblidar la presència de fotògrafs que, de Gabriele Basilico a Joan Fontcuberta o José M. Ballester, són ja una referència en la història de la fotografia contemporània. I, per a concloure, l’espai virtual d’un esdeveniment permanent que Antoni Muntadas torna a oferir-nos com la verdadera mesura del món. En definitiva, un viatge que des de les col·leccions de l’IVAM ens permet acostar-nos als problemes de l’art del segle XX.