Cal·ligrafia xinesa moderna

En un primer contacte, les obres de Pu Lieping fetes amb tinta aiguada podrien paréixer una simple combinació de conceptes de l’art abstracte occidental i la pintura tradicional oriental de tinta xinesa, la qual cosa provoca  la impressió en l’espectador d’estar davant d’una obra d’art abstracte amb un sorprenent contrast entre línies i colors. No obstant això, es tracta d’un nou i audaç gènere artístic que integra la cal·ligrafia tradicional i moderna, rastrejant la història mil·lenària de la cal·ligrafia xinesa i reimplantant la cal·ligrafia japonesa moderna a la Xina, el seu lloc de naixement. Comparada amb l’art tradicional, la cal·ligrafia xinesa de tinta aiguada ha deixat de ser la reproducció de les línies estructurals dels caràcters sobre seda blanca. De la mateixa manera, si es compara amb altres formes d’art gràfic abstracte, tampoc es tracta d’una amalgama impulsiva de colors irracionals i llenguatges estructurats. La seua essència residix en l’enèrgica col·lisió de la lògica procedent de la integració de colors i línies, autonomia i despullament, de la força de la passió estètica i el component racional dels símbols cal·ligràfics xinesos i la seua expressió més perfecta. El mateix artista es desafia sistemàticament a si mateix fins a aconseguir crear mètodes innovadors i aconseguir l’altra vora de l’ideal amb una harmoniosa mescla de racionalitat i disposició. La sèrie Missatge del Vent, per exemple, suposa un avanç significatiu, ja que busca inspiració en la naturalesa, al ser insuficient la creació des del coneixement i el pensament racional. Totes les imatges del vent, els núvols i l’aigua en la naturalesa es convertixen en elegants i suaus pinzellades corresponents als símbols del llenguatge escrit xinés, que fluïxen i suren lliurement. En el cas de Gu Gan trobem que una gran part de les seues obres de cal·ligrafia moderna mostren la reflexió d’un esperit cultural prou profund, encara que concís, a través de cuidades imatges amb un alt nivell d’abstracció. En altres paraules, perquè les idees culturals del seu esperit estiguen a l’altura del seu valor en la demostració, la cal·ligrafia moderna de Gu Gan interpreta i enriquix el pensament cultural del seu país. D’esta manera, l’apreciació de la seua cal·ligrafia moderna dóna prioritat a la reformulació dels codis culturals. El qualificatiu modern dins del concepte de cal·ligrafia moderna s’ha d’entendre cronològicament i culturalment. Com a concepte temporal, la cal·ligrafia moderna té la propietat d’estendre les formes en el temps i anar variant per mitjà de la innovació. Com a concepte cultural, es tracta de la restauració d’un llenguatge cal·ligràfic ontològic en virtut de la desconstrucció i reconstrucció de la forma visual de la cal·ligrafia amb una determinació  cultural. Els quasi dèsset anys de desenrotllament de la cal·ligrafia moderna han vist com molts dels artistes en actiu l’han presa com la seua principal tècnica d’expressió, entre els quals es troba Gu Gan, que s’ha convertit, sens dubte, en una de les figures més destacables en el prolongat moviment d’art modern a la Xina, que va començar l’any 1985 i que ha anat consolidant-se en el context nacional. Es pot afirmar que els treballs de cal·ligrafia moderna de Gu Gan representen un llenguatge sinestèsic que transcendix les barreres culturals. A pesar que sempre recorre a la cal·ligrafia xinesa per a expressar emocions i significats, és capaç de visualitzar el món a través d’una visió moderna, i també respondre a les pulsacions culturals que es produïxen contínuament en la nostra època amb una mentalitat oberta, ja que sempre situa l’activitat creativa en l’ecosistema de la cultura moderna. Des de la seua actitud cap a la vida fins al seu sentiment per l’art, tot manifesta que este autor havia nascut de les arrels harmonioses i tranquil·les de la cultura xinesa, però com un artista modern del veïnatge universal, entregat amb gran entusiasme a l’art modern. A més de la força amb què atrauen les seues propostes estètiques, la sinestèsia creada per la bellesa formal de les seues obres permet al públic canviar la seua idea sobre el plaer estètic, una sublimació de l’acostament filosòfic aconseguida per mitjà de l’apreciació artística.