Mou Huan

Les obres de Mou Huan desafien les classificacions en una determinada escola o tendència. Les seues creacions es caracteritzen per uns penetrants colors orientals, però escapen a una definició esquemàtica. Partint d’una forma d’expressió metafòrica i simbòlica, l’artista destaca l’atractiu espiritual de la visió en les seues pintures, reduint els traços redundants perquè l’obra siga més plana, deixant a l’espectador més marge per a la imaginació i fent que l’experiència visual cobre un nou sentit. En les seues propostes més recents les tècniques narratives s’han tornat més esquives i depurades, un fet estretament relacionat amb el seu aprenentatge en la Kunstakademie alemanya de Düsseldorf. En les seues teles podem contemplar figures sense nom, rostres i expressions que, segons pareix, no són criatures vivents d’este planeta, i van i vénen sense deixar rastre. Però el domini de Mou Huan dels instantanis gestos dinàmics d’estos personatges és sorprenentment perfecte. L’expressivitat en les seues obres és extraordinària i no és estrany que conceptes com força, delicadesa, elegància, relaxació i virtuositat vinguen a la ment al contemplar estes obres, i esta composició en aparença simple (generalment en les seues pintures no juga amb l’aplicació de contrastos cromàtics forts) atrapa l’observador de manera clara i natural. En la sèrie de fragments corporals femenins l’ús del gris blanquinós, del gris blavós i del rosa crea un efecte càlid quan es combina amb tons freds, i descobrix un ric i sensible món interior construït amb estos exquisits i elegants colors. Estos elements artístics semblen ser emocionalment contradictoris, però acaben fonent-se de manera natural i sense costures en el seu llenguatge pictòric després d’una senzilla transició. No és difícil percebre que en les pintures de Mou Huan les siluetes s’esmorteïxen gradualment, i els colors s’aviven elegantment, alliberant-se de la composició d’estereotips. La personalitat de l’artista, per tant, es manifesta cada vegada més en les seues obres. Aconseguix obrir una porta a un camp més renovat i ampli en la pintura i interpreta, amb encert i d’una manera subtil, el significat realista de la fusió cultural d’Occident i Orient.