Regina de Miguel transforma l’IVAM en un museu galàctic per a imaginar de forma poètica altres futurs possibles

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura este dimecres ‘Un món térbolament viu’, una exposició de Regina de Miguel (Màlaga, 1977), comissariada per Rosa Lleó, que transforma la Galeria 6 en un espai d’experimentació des del qual imaginar altres mons possibles. A través d’una instal·lació que combina cinema, documents, objectes, imatges i elements escultòrics, l’artista proposa una reflexió sobre les conseqüències de l’explotació dels recursos i les relacions entre les diferents formes d’existència.

“En les obres de Regina de Miguel hi ha contínues referències a l’astrobiologia, l’astronomia, la geologia, la botànica, el cinema o la literatura, tot això contat d’una manera molt poètica amb guinys freqüents a la ciència-ficció i hibridant gèneres”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, durant la presentació. “Encara que parle de qüestions científiques, sempre ho trasllada al terreny de la ficció especulativa per a actuar des d’ací”, va detallar.

Amb ‘Un món térbolament viu’, l’artista “s’interroga sobre els nostres modes de vida actuals, sobre la falta d’atenció i d’escolta, parla de fragilitat i vulnerabilitat, sobre com habitar un sistema danyat i possibles escenaris futurs”, ha apuntat de la Torre.

El projecte s’articula entorn d’un museu imaginari del futur, en ruïnes, situat en un planeta anomenat Tornus, convertit en un territori de colonització i extracció fins a esgotar els seus propis recursos. En este univers de ficció, el museu Alkane alberga les restes d’una civilització i custòdia rèpliques de totes les obres d’art i documents de l’univers.

“Un escenari que ens retorna, inevitablement, al nostre present en la Terra i que ens convida a qüestionar l’ambició d’extraure en altres planetes mentre continuem devastant les condicions de vida en el nostre.”, ha remarcat la comissària, Rosa Lleó.

“Estem vivint molts desastres naturals. Les polítiques imperialistes, dels megamilionaris, d’eixos líders inflexibles, no volen veure què està passant amb les nostres polítiques climàtiques i no ho volen remeiar. Això està afectant els més pobres de la Terra i als més vulnerables. Ja tenim fins i tot refugiats climàtics”, ha denunciat Regina de Miguel.

El relat de l’exposició té el seu origen en la pandèmia. “Quan tot allò va començar, jo venia de fer uns treballs en la selva de Colòmbia sobre temes d’extractivisme i violència extrema sobre els cossos i els territoris”, ha relatat l’artista.

Una gran cortina platejada introduïx al públic en una atmosfera que remet als laboratoris de cultiu in vitro. Ací es mostren les restes d’eixe museu imaginari amb dibuixos, pintures, escultures, mapes en forma d’aquarel·la i obsidianes gravades amb espècies extingides. L’escala que conduïx a la planta superior funciona com un portal entre dos mons. En la planta superior es projecta ‘Aigües intoxicades, cometes mai vistos, una reunió de suïcides’, una pel·lícula desplegada en cinc pantalles que forma part de les investigacions recents de Regina de Miguel. Es va presentar en la Biennal d’Art de Toronto i compta amb la col·laboració de Catapulta.

La pel·lícula transita per diferents escenaris: els pantans que envolten Berlín, les granges de coral de Puerto Rico —un territori que l’artista coneix i on les polítiques ambientals, l’experimentació militar i les economies colonials han contribuït durant dècades al buidatge dels ecosistemes—, l’observatori de Arecibo o el desert d’Atacama. “Quan un escull de coral es blanqueja, significa que el sistema general està col·lapsant”, va apuntar l’artista.

Idees com el col·lapse, la ruïna o el suïcidi apareixen de manera explícita en la mostra. Encara que l’artista no fa un assenyalament de la catàstrofe perquè “això és el fàcil”, sinó que advoca per “espurnes d’esperança”. Lluny de proposar una visió exclusivament apocalíptica, Regina de Miguel “manté oberta la possibilitat de pensar altres formes d’existència i de relació amb el món”, ha subratllat Blanca de la Torre, qui també va recordar que l’exposició dialoga amb la idea de Museu Amfibi que articula el seu projecte museogràfic.

El to de l’exposició “no pot deslligar-se del moment històric que travessem en el que territoris, espècies i formes de vida se sacrifiquen en nom de l’acumulació de capital”, en paraules de la comissària. “Però som a temps de fer canvis des de les cures, des de l’art, eixe és el meu propòsit com a artista”, va postil·lar Regina de Miguel.

Regina de Miguel

Nascuda a Màlaga, Regina de Miguel es va traslladar a València i va estudiar Belles Arts en la Universitat Politècnica. Durant la seua etapa de formació va treballar com a educadora en l’IVAM, una experiència que va contribuir a configurar la seua relació amb l’art contemporani. “L’exposició s’inscriu en la voluntat del museu de recuperar i visibilitzar a artistes internacionals vinculats al context valencià, tant pel seu lloc de naixement com per haver desenvoupat a la ciutat una part significativa de la seua trajectòria vital i professional”, va destacar Blanca de la Torre.