Richard Hamilton

La importància del pop art en la col·lecció de l’IVAM recau sobre algunes figures i moviments principals; des de l’Equipo Crónica, Equipo Realidad o Adami fins a Oldenburg, Rosenquist, Falström i, per descomptat, The Independent Group i Richard Hamilton (Londres, 1922 – Northend, Regne Unit, 2011). Aquesta mostra remet amb el títol als quatre grans gèneres pictòrics: interior, paisatge, naturalesa morta i retrat, i convoca una qüestió immediata a propòsit de l’ús i pertinència de la pintura en un moment (des de les dècades de 1950 fins a 1980) de clara influència mediàtica i metaartística. El que Hamilton planteja amb la seua obra és com han d’assumir, les denominades belles arts, un context social on els referents quotidians estan canviant tan ràpidament. L’aparició i desenvolupament de la societat de consum genera noves maneres d’entendre l’entorn, amb l’extensiva aparició del cotxe com a símbol de llibertat; l’espai domèstic mediatitzat a través de l’ús estès de la tecnologia; el disseny i l’arquitectura convertits en funcionalitat necessària i dret adquirit; o les relacions personals, que es veuen alterades i transformades per sempre amb els moviments socials esdevinguts en les dècades de 1960 i 1970.

La mostra oferia una visió extensa de les inquietuds de Hamilton, que emergeixen en el seu interès sempre actiu per les avantguardes històriques, especialment per les obres més mecanicistes de Duchamp i Picabia, i es consolida en una integració plena amb les maneres de veure i sentir la contemporaneïtat en la seua època d’acció. Aquestes característiques pròpies, tan individualistes i corals a un temps, posicionen el seu treball en un lloc necessari i imprescindible que actua com a frontissa entre moments artístics fonamentals del segle XX.