Eugène Atget. El París de 1900

La primera exposició dedicada a Espanya a Eugène Atget (Libourne, 1857 – París 1927) va plantejar al mateix temps una relectura del documentalisme contemporani just en un moment en què la fotografia plàstica travessava un període de creixement inusitat. La intenció de l’equip curatorial aspirava «a estimular una reflexió sobre la seua influència en molts dels autors que, en dècades més pròximes a nosaltres, han marcat el pols creatiu». Considerat el pare de la fotografia documental moderna, Atget va ser un autor que va emprar la fotografia com mig subsidiari per a pintors però, en fer-ho, va registrar també un món —personificat a la ciutat de París— que estava transformant-se i que assentava les bases de l’urbanisme tal com hui el coneixem. Els motius fixats van ser variats, nombrosos, en ocasions banals o no decisius; però, en conjunt, les més de 8500 fotografies realitzades entre 1890 i 1927 van esdevindre una fidel definició de la capital francesa i de l’essència fotogràfica, per la qual es fixa un moment de la història que ja no tornarà a ser igual.

Atget es considerava un «recopilador de documents» i W. Benjamin va dir de les seues imatges de carrers deserts que semblaven «els escenaris d’un crim». Després de la seua mort, la seua obra dispersa va començar a agrupar-se al voltant de les biblioteques franceses, segurament valorant la seua qualitat documental. La fotògrafa estatunidenca Berenice Abbot va descobrir la seua obra, la va valorar artísticament i la va fer visible, un gest pel qual continuem veient i admirant les fotografies fantasmagòriques d’Atget. En aquesta exposició es van mostrar un centenar d’originals procedents de la col·lecció del Musée Carnavalet de París.