El tapís que volia ser un altra cosa

Amb motiu de la clausura de l’exposició Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert veurem, en una visita especial en família, com un munt de retalls inconnexos poden convertir-se en un enorme tapís, obert a ser moltes altres coses: una catifa, un refugi, un diari de bitàcola, una manta estrambòtica amb què amagar-se.

Durant la visita dinamitzada a la mostra revisarem el nostre concepte de col·lectivitat i autoria, art i artesania, narrativitat de la història, els límits entre la performativitat i la matèria, i la importància de l’oralitat i la biografia.

Així acomiadarem el temps que hem compartit amb els tapissos, llenços i pintures de l’artista. Tot això des d’una perspectiva feminista i ecologista, eminentment crítica.