Conversa entre Gillian Wearing i Maureen Paley

Conversa amb motiu de la inauguració de l’exposició Gillian Wearing.

Aquesta mostra dedicada a la coneguda artista britànica Gillian Wearing, la primera a Espanya des de 2001, arreplega tant obres molt recents com altres anteriors en les quals Wearing se situa com facilitadora, participant, o ambdues coses, mentre analitza el concepte de públic en el retrat individual i col·lectiu. Les obres seleccionades reflecteixen l’estreta relació que l’artista té amb la representació de les persones tal com aquestes són.
L’exposició conté extraordinàries capes de temps i de debò, en un registre formal d’obres que inclou pel·lícules, fotografia i escultura. Les pel·lícules clau de l’artista presenten, respectivament, un taller sobre l’assetjament, unes persones embriagues, i unes altres que ja estan mortes però que recorden. Les conegudes obres de Wearing sobre si mateixa i la seua família mostren un joc amb el temps i amb el paper de la fotografia, de les instantànies o dels ‘realities’ de televisió.
Alguns dels temes primerencs de les obres de Wearing, com les confessions en les quals la gent explica veritats inquietants després d’una màscara mal ajustada, continuen ací, en dues cabines separades, construïdes especialment per a aquesta exposició. La meticulosa atenció que Wearing presta a la veritat del temps a través de l’envelliment de la representació, i ara, també, de la representació del propi envelliment, ens mostra a l’artista projectant-se en el futur, imaginant-se com una dona dècades més major. La fluïdesa del temps, els canvis de sentit, converteixen aquesta exposició en una experiència potencialment pertubardora però també commovedora.