Sergio Larrain

L’exposició consta de 112 fotografies agrupades en tres grans sèries: Los niños vagabundos (Els xiquets vagabunds), Valparaíso i London (Londres). Tres assaigs fotogràfics que mostren les característiques essencials de la trajectòria del seu autor, un dels grans noms de la mítica agència Magnum Photos. S’hi mostra a més una sèrie de treballs realitzats a Itàlia, França i Iran. El catàleg de l’exposició reprodueix les fotografies exposades juntament amb els escrits d’Agnès Sire, Roberto Bolaño i Josep Vicent Monzó, a més d’un dels textos de Pablo Neruda, publicat per primera vegada en la revista Du el 1965 i en el llibre Valparaíso de 1991, i una selecció de textos de Sergio Larrain.

El fotògraf xilé Sergio Larrain (Santiago de Xile 1931) va adquirir en la seua infància una àmplia cultura visual orientat per son pare, arquitecte, professor i més tard degà de la Universitat de Santiago de Xile; a sa casa va poder contemplar habitualment revistes com Minotaure o Urbe i llibres amb il·lustracions de Matisse i Cézanne entre altres. El 1949, en acabar els seus estudis preparatoris, es va traslladar als Estats Units per a cursar enginyeria forestal a la Universitat de Berkeley (Califòrnia). En aquella època va adquirir la seua primera càmera Leica i es va iniciar en la pràctica de la fotografia. Al curs següent es va traslladar a la Universitat Ann Arbor de Michigan, on va poder disposar d’un laboratori i realitzar els seus primers revelats. Després de prendre la decisió de no prosseguir els seus estudis d’enginyer, va acompanyar la seua família a un viatge en què van recórrer Europa, Egipte i l’Orient Mitjà.

A Itàlia va contemplar les fotos de Giuseppe Cavalli, les quals li van aportar uns nous plantejaments en fotografia. A la seua tornada a Xile es reclou en una casa prop de Valparaíso, on es dedica a la lectura de poesia i filosofia, i instal·la un petit laboratori on revela les fotografies que realitza en les seues visites a la ciutat. Després d’aquest període d’aïllament, va treballar per a la revista brasilera O Cruzeiro i com a fotògraf independent. El 1953 va presentar la seua primera exposició a Santiago de Xile, i gràcies a aquesta exposició va rebre un encàrrec de les institucions benèfiques El Hogar de Cristo i Mi Casa per a realitzar fotografies dels xiquets que vagabundegen per la ciutat de Santiago. El 1956 va reunir una carpeta amb les seues millors fotografies i les va enviar al Museum of Modern Art de Nova York, el qual va adquirir-ne dues. Posteriorment editaria algunes d’aquestes imatges en el llibre El rectángulo en la mano que va realitzar juntament al poeta Tiago de Melo. El 1959 va viatjar a Londres becat pel British Council, on va realitzar un dels seus millors treballs fotogràfics. Aquest mateix any, Henri Cartier-Bresson va veure les fotografies dels xiquets vagabunds i li va proposar treballar per a l’agència Magnum.

Sergio Larrain es va traslladar a París, ciutat on viuria durant dos anys treballant per a l’agència. Els seus reportatges apareixen en revistes de gran tiratge com Paris Match. Poc després Pablo Neruda, que era amic de son pare, li va encarregar unes fotografies sobre sa casa d’Isla Negra per a un llibre que va aparéixer en la col·lecció Imagen y Palabra de l’editorial Lumen. Aquesta col·laboració amb Neruda es reprendria, anys més tard, en la publicació de les fotografies de Valparaíso que van aparéixer per primera vegada en la revista Du el 1965. El 1968 entra en contacte amb Oscar Ichazo, abandona pràcticament la fotografia per aprofundir el seu estudi de la cultura i la mística oriental, i adopta un estil de vida acord amb les seues idees. Des d’aleshores, estableix la seua residència a Ovalle, un poble de la serralada xilena, es dedica a difondre el ioga, escriu, pinta a l’oli i esporàdicament realitza alguna fotografia.

Del seu treball com a fotògraf donen testimoni nombrosos llibres com El rectángulo en la mano (1963), La casa en la arena (amb Pablo Neruda, 1966), Valparaíso (1991), publicat amb motiu de l’exposició realitzada en els Rencontres Internationales de la Photographie d’Arles del mateix any, i London (1998); la sèrie de fotografies London es va presentar juntament al llibre en el Mois de la Photographie de París el 1998. Un dels seus reportatges més representatius publicat a Xile es titula Imágenes de una tarde de verano en el norte. Larrain ha realitzat també un curt de 8 m en 16 mm, Vagabond Children.