Miquel Navarro

Miquel Navarro (Mislata, 1945) és considerat un dels escultors més destacats de la denominada «Nova escultura espanyola», un conjunt heterogeni d’artistes que van començar a transformar els motius de representació escultòrica i la relació formal establida entre espai i objecte, durant les dècades dels setanta i vuitanta del segle XX. En el seu cas, amb la generació dels conjunts escultòrics agrupats en aquesta mostra sota el títol genèric Les ciutats, Navarro recrea l’aspecte màgic que implica generar un món a escala que pot observar-se des d’una mirada omnipresent. L’artista, però també i sobretot el públic, es converteixen en demiürgs d’un món que no es mou, però que sembla ser i respondre a les nostres expectatives.

L’exposició va reunir set grans instal·lacions realitzades entre 1974 i 1987, i la peça monumental Minerva paranoica (1989), produïda específicament per al Palau de Cristall del Museo Reina Sofía, des d’on va viatjar per a instal·lar-se a l’esplanada del Centre Julio González. Aquesta reconeguda escultura pública estava composta per la figura principal de Minerva, la deessa de les arts i de la guerra, i una sèrie de xicotetes peces disperses al voltant. Actualment es troba en la plaça Tetuan de Castelló, però només amb la gran figura central.

Miquel Navarro va començar a dedicar-se quasi exclusivament a l’escultura en 1972, si bé en la seua extensa trajectòria artística es poden trobar obres realitzades amb una gran varietat de materials i en suports i tècniques tan diversos com fotografia, dibuix, aquarel·la, serigrafia, pintures o escultures. Entre els nombrosos reconeixements rebuts, destaquen el Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1986 i el Premi Julio González en 2008. Les instal·lacions Sota la lluna i Soca, totes dues de 1987 i pertanyents a la Col·lecció de l’IVAM, es van exposar en aquesta mostra. Actualment, l’IVAM compta en el seu haver amb més de 500 obres de l’artista valencià, la majoria de les quals adquirides a través d’una compra-donació realitzada en 2005.