Zineb Sedira
Galeria 7. IVAM. 2019
Són els vaixells estellats i suspesos en metacrilat de Zineb Sedira, els que em venen a la memòria aquests dies. Una exposició que es va clausurar a l‘IVAM fa pocs mesos, amb la que l’artista francesa, filla de migrants magrebins, ens mostrava una sèrie de poètiques obres amb les quals tracta de reconstruir la seua història personal i la de la seua família. Un exercici d’autoexploració artística, amb el que narra també part de la història contemporània d’Europa: vaixells estellats, naufragats en metacrilat; sorra del desert que amb ritme pausat però constant, amenaça en cobrir-nos; runes d’edificis d’un passat colonial no tan llunyà i el relat familiar com a únic fil amb què sostenir cadascú la nostra història.
Núria Gregori i Sebastià
El temps de les arts
