Soledad Sevilla exposa la seua geometria emocional en l’IVAM: “Crec que he evolucionat amb coherència”

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • L’artista valenciana protagonitza una gran retrospectiva que revisa tota la seua trajectòria a través de més d’un centenar d’obres

València (08.04.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ret homenatge a l’artista Soledad Sevilla amb una gran exposició que proposa un recorregut per tota la seua trajectòria, des dels seus començaments a la fi dels anys 60 en el Centro de Cálculo de la Universidad de Madrid fins a la seua obra més recent, com la sèrie en la qual homenatja a Eusebio Sempere, referent i amic.

“Els artistes escrivim novel·les on el primer capítol et porta a l’últim, com esta exposició que s’inicia a la fi dels 60 i abasta fins a 2023. Crec que he evolucionat amb coherència”. Ho ha expressat la pròpia creadora durant la presentació de l’exposició ‘Ritmes, trames, variables’, comissariada per Isabel Tejeda, que s’inaugura en l’IVAM el 9 d’abril.

Durant la presentació la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat que esta exposició “marcarà una fita en l’IVAM” ja que Soledad Sevilla “és una de les més grans artistes”. La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha subratllat que es tracta d’“un merescut reconeixement a la carrera d’una artista que, igual que altres artistes espanyoles de la seua generació, ha de resituar-se en el lloc central del relat que la historiografia del segle XX la va apartar”.

Organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), en col·laboració amb l’IVAM, la mostra va tindre una primera versió en el museu madrileny on es va exposar fins al 10 de març de 2025. Manuel Segade, director de la pinacoteca madrilenya, ha incidit en “la importància de restaurar a artistes com Soledad Sevilla en el lloc que es mereixen en la història de l’art”. Així mateix, ha ressaltat “que se celebren projectes conjunts entre els museus nacionals i espere que es donen més projectes”.

“L’exposició en l’IVAM coincidix en el discurs, però es diferencia amb la del Museu Reina Sofia en les obres exposades, ja que s’ha incidit a mostrar aquelles que es troben en col·leccions valencianes”, ha matisat Blanca de la Torre.

La comissària Isabel Tejeda ha comentat la dificultat de seleccionar les peces que componen la mostra. “Soledad em va obrir el seu estudi de bat a bat, cada dia trobava una meravella. És el treball de 60 anys d’una artista fonamental que realitza una interessant anàlisi de l’espai i incorpora, al costat d’eixa geometria dels primers anys 60 i 70, la idea de la busca de la bellesa i de l’emoció, uns valors que en eixa època no estaven de moda”.

L’exposició reunix més d’un centenar d’obres i ocupa 6 sales de l’IVAM (la galeria 5 i la sala de la biblioteca per a la documentació de les instal·lacions), seguint un recorregut cronològic i circular des de les seues primeres obres geomètriques de finals dels 60 fins a les seues últimes obres. La comissària ha dissenyat un trajecte circular per a reforçar la idea de Soledad Sevilla que “els artistes ens passem la vida pintant el mateix quadre”, ha assenyalat.

Partix dels primers anys de Sevilla a València i de la seua formació en el Centro de Cálculo de la Universidad de Madrid on recull les influències de Jordi Teixidor, Yturralde, Elena Asins o Eusebio Sempere. Esta primera sala se centra en el desenvolupament de l’abstracció geomètrica dels seus primers treballs, peces en les quals fa ús del metacrilat transparent i de color.

Després avança fins a la seua etapa a Boston a través d’algunes de les seues sèries més emblemàtiques, com ‘Las Meninas’ (1982) o ‘Alhambras’ (1984-86), així com obres noves i documents fotogràfics i audiovisuals “que ajuden a contextualitzar”. També es mostra una instal·lació creada específicament per a esta exposició en l’IVAM, en l’ull de l’escala del vestíbul, que porta per títol ‘On estava la línia’, en la qual recrea una trama translúcida on juga amb la llum que entra pel finestral i l’arquitectura de la sala.

Soledad Sevilla (València, 1944) ha cultivat un estil únic al llarg dels seus 60 anys de carrera, caracteritzat per la puresa de la línia i el color, així com per la creació de formes a partir de mòduls geomètrics. La comissària ha explicat que el títol de l’exposició procedix d’unes anotacions en el quadern amb el qual l’artista va guanyar una beca per a estudiar a Boston. “Elements com la trama, la línia, els ritmes i les variacions són constants en totes les seues etapes”, ha indicat Isabel Tejeda.

L’exposició inclou peces procedents de col·leccions privades i d’institucions públiques com el propi IVAM, el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Patrimonio Nacional Fundació Juan March, Fundació La Caixa o el Museo Reina Sofía.